Bany de metal a Can Zam

Rock Fest Barcelona, any del senyor IV: la mostra metalera de Santa Coloma de Gramenet ha crescut, però en lloc de fer-se més hostil, és més acollidora, amb una alfombra de gespa artificial cobrint les antigues planes terroses i més atencions per als assistents. Agilitat en els horaris, aquesta és una norma de la casa, i un parc de Can Zam, amb les seves agraïdes zones d'ombra, entregat, en la seva jornada inaugural d'ahir a la nit, a delícies com Queensrÿche, Metal Church, Abbath i Krokus, a l'espera dels plats forts (Deep Purple, Alice Cooper, Aerosmith) que desfilaran pel festival aquest cap de setmana.

El Rock Fest s'ha pres seriosament la missió de mirar de tu a tu els grans festivals de l'entorn pop i rock valent-se d'un imaginari observat tradicionalment amb certa condescendència. El públic del hard rock i el metal, poc atès pels mitjans generalistes, té aquí una oportunitat de fer pinya i disfrutar d'una llarga passarel·la poblada pels grans del sector.

ÈPICA PROGRESSIVA

Aquest any, amb noms tan establerts en la memòria metàl·lica com la banda nord-americana Queensrÿche, poc vista a Barcelona en les seves més de tres dècades de vida. El cantant original, Geoff Tate, va abandonar el seu lloc fa cinc anys, però les propietats vocals del seu reemplaçament, Todd La Torre, extitular de Crimson Glory, encaixen amb les exigències d'artefactes èpics com Queen of the reich i del repertori més avançat i filoprogressiu. Malgrat que disposen de dos discos amb La Torre, el material més ovacionat va ser el de l'àlbum Operation: mindcrime (1988), que va tancar el set amb Revolution calling i Eyes of a stranger.

El Rock Fest conserva el seu format de dos grans escenaris bessons que es relleven un a l'altre sense interrupcions, així com una carpa ampliada aquest any i una altra de més petita en què dos tribute bands, Motörhits i Bömbers, reten honors al repertori de Motörhead en règim non stop. Que no pari la festa.

COMPLICITAT LGBTI

I com que no tot són estrelles guiris, mencions per a Angelus Apatrida, thrash metal d'Albacete des del març del 2000. Un thrash amb debilitats melòdiques, cal dir, però compromès amb la màxima de Metallica del «fight fire with fire» (combat el foc amb foc), com va assenyalar el cantant del grup, Guillermo Izquierdo, Polaco, que va voler saludar «la gent de l'orgull», al·lusió al dia LGBTI.

Notícies relacionades

Roger Glover: "Encara volem impressionar la gent"

Joe Perry: "No podem imaginar-nos un últim concert d'Aerosmith"

Més distorsió thràshica amb una banda històrica, la californiana Metal Church, i black metal amb Abbath, grup noruec format per l'excantant d'Immortal, Abbath Doom Oculta. D'aquest grup va rescatar peces com la tenebrosa All shall fall. I entre tots dos, els nois de S. A., Soziedad Alkohólika, amb nou i abrasiu disc, Sistema antisocial, i rescats de Padre Black & Decker (al·lusions a la pederàstia) i l'obertament judeofòbica Nos vemos en Berlín.

I entrada la nit, Krokus, suïssos en actiu des del 1974, amb la veu grinyolant del supervivent Marc Storace donant impuls a un repertori més hard rock i fins i tot rocanroler que metàl·lic. Vaja, en el context del Rock Fest, uns tous: racions de Long stick goes boom i Fire, versions d'American woman (The Guess Who) i Rockin' in the free world (Neil Young)... i ¡una balada, Screaming in the night! ¡Intolerable!