FESTIVAL D'ESTIU DE BARCELONA

Jacopo Godani dissenya el ballet del segle XXI

El coreògraf obrirà el Grec amb una dansa "molt física, espectacular i virtuosa", exemple del nou esperit del Dresden Frankfurt Dance Company

Vídeo d’un passatge d’’Echoes from a restless soul’, una virtuosa peça amb puntes però molt contemporània inspirada en música de Ravel. / DRESDEN FRANKFURT DANCE COMPANY

4
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA / BARCELONA

La inauguració del Grec-17 donarà l’oportunitat de conèixer el nou camí iniciat per l’Exballet de Frankfurt de William Forsythe des que l’italià Jacopo Godani n’assumís la direcció fa dues temporades. «Vull desenvolupar el ballet d’avui i del futur. Som una companyia canyera. El ballet no ha de ser només històric, igual que l’arquitectura o la moda, ha d’evolucionar. ¿Què busco? Un ballet molt físic, espectacular i virtuós», va assegurar ahir el coreògraf durant la presentació del programa que obrirà el Grec, l’1 de juliol, i que repetirà a l’amfiteatre el dia 2.

Aquest creador, amb una dilatada experiència en les millors companyies del món, ha renovat completament la companyia amb dues seus, a Dresden i Frankfurt. Compta amb ballarins joves, alguns a qui ja coneixia perquè havia treballat abans amb ells; altres seleccionats en una convocatòria a la qual es van presentar 900 candidats. «Si destaquen per alguna cosa és per la seva força física, una tècnica impecable i una energia creativa brutal».

El públic podrà veure aplicada tota aquesta teoria en l’espectacle que inaugurarà el Grec, un programa compost de tres peces de Godani. «No són les nostres obres més radicals, però estan impregnades de l’esperit de la companyia. Les tres peces tenen una matriu neoclàssica, una dansa amb què podrà connectar tothom, encara que hagi vist poca dansa contemporània». La primera, Metamorphers, és per a 13 ballarins i s’inspira en el Quartet de corda número 4 de Béla Bartók, música que interpretarà en directe el Kubus Quartett, una formació suïssa integrada per dones. «A nivell coreogràfic dona molt joc perquè la música de Bartók és sensual i sexi, és intrigant i morbosa», indica el coreògraf.

En la segona peça, Echoes from restless soul, quatre intèrprets s’entreguen a les melòdiques cadències d’Ondine i Le Gibet, dos poemes musicals de Gaspard de la Nuit, una obra de Ravel per a piano sol que interpreta Rusian Bezbrozh, músic afí a la companyia. «Vaig descobrir aquesta peça després d’escoltar-la a L’ànsia, el film de vampirs de Tony Scott protagonitzat per Catherine Deneuve i David Bowie», recorda Godani. «La seva atmosfera em va servir per crear una coreografia intensa, sofisticada però en absolut fàcil o kitsch», apunta. En l’última creació del programa, Moto perpetuo, hi intervenen 16 integrants de la companyia. És una peça de gran complexitat que trenca amb les anteriors perquè, en lloc de comptar amb música en directe, s’inspira en el remolí rítmic de 48nord, una peça que combina instruments i efectes electrònics creada per Ulrich Müller i Siegfried Rössert, col·laboradors habituals de Godani.

CLÀSSIC CONTEMPORANI / Amb formació clàssica i contemporània, el treball d’aquest ballarí es nodreix de les tradicions però mira al futur. Sap que la seva missió és fer evolucionar la companyia perquè sempre vagi un pas endavant. «Estèticament, el classicisme és una partícula més que utilitzem a l’hora de ballar, però el nostre és un clàssic contemporani perquè ni tan sols és forsythià. És a dir, jo quan treballo amb puntes no ho faig pensant en això, són les ballarines les que s’ho curren per incloure-les. L’objectiu és desenvolupar al màxim el moviment».

Sobre el paper és fàcil d’explicar. «Hi ha gent que domina l’art clàssic de les puntes però només les poden fer d’una determinada manera. Les meves ballarines, que tenen entre 18 i 20 anys, no tenen por d’experimentar. Són capaces de moure el tors múscul a múscul d’una forma, i els peus d’una altra, amb un moviment molt complex que no poden fer ni les especialistes de clàssic o neoclàssic més contemporani», afirma orgullós. «El nostre treball en puntes és molt sofisticat i complex. No hi ha ningú que el faci». Estem davant una altra generació de ballarines que no només mouen braços i cames sobre puntes. «La gent jove, en comparació amb els ballarins més veterans, no estan tan condicionats per les seves idees prèvies. S’alliberen molt més fàcilment de tot tipus de paràmetres i s’adapten a d’altres. És al·lucinant». Estem davant d’una nova generació.

Notícies relacionades

MÉS ENLLÀ DE FORSYTHE / No el molesta que el comparin amb Forsythe, a la companyia del qual va créixer com a ballarí i coreògraf. «Ell va ser revolucionari pel context, per com va introduir el treball de puntes en obres amb música contemporània i moviments més sexis. Però a nivell de tors, la tècnica era molt neoclàssica».

Després de 23 anys com a freelance, agraeix disposar d’un sòlid grup de ballarins elegits per ell amb el qual pot desenvolupar el seu treball de forma estable, un salt qualitatiu per a aquest «artesà de la dansa», com li agrada qualificar-se. «Adoro Forsythe. L’hi dec tot. He tingut la sort de treballar amb ell i de ballar en el seu entorn, filosòficament molt evolucionat. Artísticament era el súmmum». Però ara li toca a ell deixar empremta. La revolució Godani ja ha començat i no hi ha qui la pari. 

%scoreboardHtml%

Arbitro: ,.

Tarjetas:

%

Campo: ()

Temes:

Grec Dansa