Per la llibertat

zentauroepp38622875 model modelo170605191849

zentauroepp38622875 model modelo170605191849 / ALBERT BERTRAN

1
Es llegeix en minuts
Josep Maria Pou
Josep Maria Pou

Actor i director teatral

ver +

La Model ha deixat de ser el model que no ha sigut mai. (Enunciat impossible; no es pot no ser i deixar de ser, les dues coses es contravenen. Però convinguem en el joc de paraules i estalviem-nos, així, disquisicions més llargues.) En un moment en  què, vist tot plegat, a un li sembla que no hi haurà suficients cel·les per a tants xoriços, la Model tanca a pany i forrellat. I entre tanta notícia de presó, aquesta és la millor. Per un segon, dijous passat em va semblar sentir un immens cop de porta, amb volta de clau inclosa, ressonant per tot Barcelona. I viatjant en la mateixa ona de so, l’aplaudiment de tots els ciutadans.

Han sigut més de cent anys d’història. D’històries, seria més precís. De tots els colors. Tenim memòria i hemeroteques per explicar-ho i reviure-ho quan faci falta. Però ja tot és passat, i en el futur que s’obre es multipliquen els bons desitjos per a la utilització d’aquest espai. Dues illes senceres de cases de l’Eixample. Aviat és dit. Entenc i comparteixo, per descomptat, les reivindicacions veïnals: escoles, centres culturals i esportius, vivendes assequibles, etcètera, però ara veig,  a vista de dron, aquesta Model com un ocellot gegant abatut i penso: ¿i la llibertat?  Tants crits de llibertat continguts entre les seves parets durant tants anys, ¿no es podrien materialitzar en un homenatge a la llibertat i prou?

Notícies relacionades

És una utopia, ja ho sé. Però els explico el que imagino: veig un immens, enorme, gegant parc, lliure, obert als quatre vents, lliure, sense parets, lliure, sense barreres, lliure, sense reixes ni obstacles, lliure, per córrer, lliures, per respirar, lliures, per renéixer, lliures, per saber-nos, en definitiva, tan lliures com van somiar els que van somiar ser lliures en els cent i escaig anys d’aquest lloc.

I en el somni convoco Joan Manuel Serrat i Miguel Hernández: 'Para la libertad sangro, lucho, pervivo / Para la libertad./  Porque donde unas cuencas vacías amanezcan / ella pondrá dos piedras de futura mirada / y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan / en la carne talada./ En la carne talada'.

Temes:

Presó Model