EL LLIBRE DE LA SETMANA

'El meteorólogo', d'Olivier Rollin: sang als núvols

Olivier Rolin relata amb les armes de la ficció la història real del meteoròleg Aleksei Feodósievitx Vangengheim, víctima de l'estalinisme

fcasals38768816 olivier rolin170606181556

fcasals38768816 olivier rolin170606181556

2
Es llegeix en minuts
SERGI SÁNCHEZ

«He relatat tan escrupolosament com he pogut, sense novel·lar, procurant atenir-me al que sabia, la història d’Aleksei Feodósievitx Vangengheim, el meteoròleg, un home aficionat als núvols i que feia dibuixos per a la seva filla, atrapat en una història que va ser una orgia de sang». Això escriu Olivier Rolin (Boulogne-Billancourt, 1947) poc després d’acabar el seu relat. Ens menteix, és clar, perquè com Emmanuele Carrère o Javier Cercas, està novel·lant, en la mesura en què la seva fidelitat als fets no l’eximeix d’aproximar-se poèticament a la realitat. A l’incloure’s, encara que sigui de forma obliqua, en la biografia d’aquesta víctima (una més) de l’estalinisme, subjectiva Vangengheim de moltes maneres: s’identifica amb ell, el compadeix, l’utilitza per homenatjar aquells que van morir injustament als gulags, però també el retrata com a símbol d’aquella utopia que, fent-se realitat, va sembrar la mort prematura de totes les revolucions que estaven per venir.

Aquest «sense novel·lar» podria ser un argument per convèncer els detractors d’aquesta nova tendència de la no-ficció que, per molt increïble que sembli, la història de Vangengheim és real. Qualsevol que hagi llegit Vida y destino, de Vasili Grossman, o Archipiélago Gulag, d’Aleksandr Solz-henitsyn, comprovarà que el periple kafkià del cap del Servei Meteorològic de l’URSS era moneda comuna en aquells cementiris de presumptes dissidents. Per això no importa tant la veritat documental, sinó la manera com la novel·la crida l’atenció sobre les seves pròpies estratègies de legitimació històrica (la tercera persona del singular que, en les epístoles, gairebé sense solució de continuïtat, es converteix en primera). 

Notícies relacionades

PROSA NÍTIDA / En aquest sentit, la prosa de Rolin és d’una nitidesa, d’una transparència notables, i es posa al servei de Vangengheim –i de la seva filla Eleonora, la destinatària de les seves cartes, els seus dibuixos i els seus herbaris, de les quals l’acurada edició espanyola inclou una selecció, en color i paper setinat, com a apèndix– amb la humilitat d’un testimoni ocular a qui li hauria agradat allargar una mà a aquell home que, fins i tot en els pitjors moments del seu confinament, segueix confiant que el Partit s’adonarà del seu error.

El més commovedor de Vangeng­heim és el seu idealisme. L’ancoratge a la vida que li aporta la relació epistolar amb la seva filla és també el d’una altra utopia, que és el somni de mesurar la temperatura de la naturalesa, predir els seus moviments còsmics, entendre els seus efectes sobre l’home comú, fer política amb ells per contribuir a la utopia comunista i establir una certa pedagogia humanista a través del clima, com si Vangengheim volgués veure a les aurores boreals del Pol Nord un signe que, al cap del carrer, la seva mort serà didàctica, servirà per a alguna cosa. La història li demostrarà que no, que ni tan sols el seu biògraf podrà explicar amb exactitud per què el van detenir la nit del 8 de gener de 1934, però és el menys important, perquè la literatura, sense avergonyir-se del seu alè novel·lesc, existeix per restituir la memòria de gent com ell, que va creure en la revolució abans que la revolució es dissolgués en l’aire i s’endugués un enorme conjunt d’ànimes que segueixen embruixant el present de Rússia.