Salvador Repilado: "Ens devem al llegat de Compay Segundo"

Máximo Francisco Repilado, Compay Segundo, ens va deixar el 2003, però el grup que el va acompanyar segueix endavant amb el seu fill, el contrabaixista Salvador Repilado, al capdavant. La formació, el Grupo Compay Segundo, compleix 60 anys, aniversari que se solapa amb el 110è del naixement de Compay, xifres rodones que emmarquen el concert d’avui a Barts (21.00 hores).

–Vostè va tocar a Barcelona amb el seu pare, en concerts com el del Palau de la Música, el 2001. 

–És clar, ho recordo bé. Vaig ser sempre el seu contrabaixista, vaig participar amb ell a Buena Vista Social Club i en els seus discos. Encara guardo el repertori de les cançons que tocava amb ell, i a Barts farem un concert de recordança, amb La negra Tomasa, Chan chan, Macusa…

–El grup es va crear el 1957, quan vostè tenia 10 anys. 

–Sí, és una agrupació que sempre s’ha anat renovant amb músics més joves. Mirem de transmetre aquella música tradicional cubana a les noves generacions.

–¿Recorda el Compay de Los Compadres? 

–És clar, els sentia per la ràdio, de petit. El meu pare va fundar el duo, i abans va tocar el clarinet en el Conjunto de Miguel Matamoros, el creador de Lágrimas negras, molt amic seu. Amb el Grupo va viatjar a Mèxic el 1936, una gira que majoritàriament van fer amb Benny Moré com a cantant.

–Vostès venien de l’orient cubà, de Santiago. 

–Compay era clarinet de la banda municipal de Santiago de Cuba, que el 1920 o 1921 es va desplaçar a l’Havana per tocar en desfilades i commemoracions. Compay es va quedar allà a fer una música més urbana, i jo vaig créixer més a l’Havana. Allà Compay va conèixer Ñico Saquito, l’autor de Maria Cristina me quiere governar. Tot això és història.

–El seu pare va ser famós ja llavors, tot i que anys després, Buena Vista (1997) el va convertir en astre global. 

–Ell creia molt en el que anomenava les flors de la vida. Molt sovint, l’home, la dona, es dediquen a unes activitats i no arriben a fer el que realment els agrada, aquelles flors de la vida. Ell deia que gairebé al final li van arribar les flors amb Buena Vista.

–¿Toquen aquella guitarra que ell mateix va crear? 

–Sí, l’harmònic. El toca un músic de prestigi a Cuba, Félix Mártínez. Compay en sabia molt de música i d’harmonia, i va crear aquella guitarra de set cordes, que hem dut a la gira.

–¿Compay és actualment una figura reconeguda a Cuba? 

–I tant, el seu nom l’han pres per a una guaiabera, i per a una capsa de puros, i per a una guitarra per a estudiants… Fins ara no han posat cap canó amb el seu nom: Compay sempre deia que preferia un acord de la seva guitarra que una canonada.

–Deu recordar quan va aparèixer a l’illa Ry Cooder.

–El vaig tenir a casa dinant; volia conèixer els mercats i el vaig portar a un. Els primers assajos de Buena Vista es van fer a casa meva, la de Compay.

–¿Va recelar d’ell al principi? 

–No, era algú del gremi, havia tocat amb els Stones, coneixia els músics, i va anar a casa de cadascun, a visitar-los, a veure com estaven, i a dinar-hi, a socialitzar-s’hi. Deia que els músics per poder tocar junts i en harmonia s’havien de conèixer en profunditat. Es va crear un corrent de simpatia. Quan van començar els primers assajos es va fer la màgia.

–Amb la distància, ¿què representa Compay? 

–Una cosa important per a Cuba, fundacional en la música tradicional, i nosaltres ens devem al seu llegat.

Notícies relacionades

Guerra civil versemblant

Un exercici de terror sense carisma

–El 2014 el Grupo va gravar un disc, Compay son con pasión. ¿N’hi haurà més? 

–Sí, tenim el projecte de fer-ne un altre. A veure si ho podem aconseguir. A Barcelona farem una o dues cançons noves.