Sant Jordi vist des de Polònia i Eslovènia

Representants d'una quinzena de ciutats literàries de la Unesco descobreixen la festa en la seva visita a Barcelona

34092027421 9a53398ea7 k

34092027421 9a53398ea7 k

2
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS / BARCELONA

La responsable del programa Barcelona Ciutat de la Literatura de la Unesco, Marina Espasa, ha passejat aquest cap de setmana acompanyada d’una quinzena de representants d’altres ciutats reconegudes per l’organització internacional, que han aprofitat la seva reunió anual per conèixer la festa que vol ser declarada patrimoni de la humanitat i el sistema bibliotecari i editorial català. ¿El resultat?

    

La polonesa Justyna Jochym, de Cracòvia, coordinadora de la xarxa, diu que el primer que sorprèn és veure que la festa inunda tota la ciutat. «Jo creia que veníem només a la Rambla. És molt excitant veure tota la ciutat, lectors, llibreters, editors, implicada, demostrant el seu amor pel llibre», confessa. «També m’ha sorprès fins a quin punt el sistema de llibreries és fort: la xifra del 55% de la població amb carnet és envejable», afegeix.

    

A Tina Popovic, de Ljubljana, l’impressiona l’aspecte comercial de la festa. «Amb dos milions d’eslovens, el nostre problema és que la base demogràfica és baixa i a més no compren llibres; sí que llegeixen, i els prenen prestats a les biblioteques, que són molt fortes. El que necessitem és que comprin llibres perquè les nostres editorials puguin ser viables», apunta.

    

Jordi Puntí els va intentar explicar què hi ha darrere les multituds que s’acumulen al davant de les taules de firmes, aquells autors la presència dels quals potser noméshan intuït: «L’experiència de firmar és meravellosa i al mateix temps una lliçó d’humilitat, perquè per un costat tens un contacte directe amb el llibreter i el lector però per l’altre veus com les celebrities s’ho han menjat tot una mica, tu tens tres lectors fidels i ells 120 persones que volen un autògraf».

        

Encara que Barcelona s’hagi pres com una dosi d’autoestima passar a formar part de la xarxa de ciutats creadores de la Unesco en el capítol de literatura (aquest és el reconeixement real que es va obtenir de l’organització internacional, no el de capital de la literatura que sovint apareix en els discursos dels polítics locals), la llista d’integrants obliga a baixar una mica la pilota a terra. Les que han participat en la trobada  són Edimburg, Dublín, Granada, Heidelberg, Iowa, Ljubljana, Lviv, Nottingham,  Praga, Rejkjavik, Tartu, Cracòvia i Óbidos, amb absents com Bagdad.

Notícies relacionades

    

Potser, com a efecte capital, és més rellevant que el totpoderós conseller delegat mundial del grup Penguin Random House, l’alemany Markus Dohle, s’hagi enamorat de Sant Jordi i ja hagi vingut a Barcelona en tres de les quatre últimes diades. La primera, quan Núria Cabutí va invitar la cúpula de la multinacional Bertelsmann a celebrar una de les seves trobades a Barcelona. Les dues següents, per pur gust, amb reunions de treball però també assistència a celebracions de Sant Jordi i passejada amb jersei estiuenc al coll. Fins al punt de fer broma dient que potser estaria bé traslladar la seu mundial del grup a la ciutat catalana. Aquest desembarcament, al costat de la seu del seu competidor Planeta, això sí que seria capitalitat.