Rosa Parks viu a Berlín

L'1 de desembre del 1955 una cosidora afroamericana de Montgomery, al profund sud dels Estats Units, es va negar a cedir el seu seient de l'autobús als blancs. Aquest petit gran gest va fer de Rosa Parks un dels emblemes més grans del país en contra de la segregació racial dels negres i a favor dels drets civils de les minories. Després de ser amenaçada de mort, va abandonar Alabama i va posar rumb a Detroit fins al final dels seus dies. 62 anys després, la que llavors era un signe de la prosperitat s'ha transformat en una ciutat fantasma. L'atrotinada casa on Parks va viure del 1957 al 1959 serà demolida però va trobar a temps una nova llar a l'altre costat de l'Atlàntic.

Tot va començar quan l'artista nord-americà Ryan Mendoza, resident a Berlín, visitava la ciutat del motor. El seu últim projecte volia traslladar una casa abandonada feia una exposició a Brussel·les per expressar el seu sentiment d'expatriat. Allà va conèixer Rhea McCauley, neboda de Parks, que lamentava que la vivenda que havia acollit a la icònica activista fos a ser demolida després d'anys d'aguantar-se en unes condicions paupèrrimes. “Vaig suplicar a diferents organitzacions que m'ajudessin però ningú en va voler saber res”, denuncia McCauley, que va comprar la propietat a la ciutat per 500 dòlars. El llegat de Parks, assegura, estava ensorrant-se al mateix ritme que Detroit.

El artista estadounidense Ryan Mendoza ha trasladado la casa de Parks a Berlín para llamar la atención sobre problemas raciales en #EEUU. pic.twitter.com/N9LNryLZWO

— Carles Planas Bou (@carlesplb) 8 de abril de 2017

Mendoza va respondre a aquest lament convertint l'antiga casa de Parks en una espècie d'“ostatge artístic”, un projecte cridat a captar l'atenció sobre la memòria i els drets civils al seu país. “Aquesta casa hauria d'estar a Detroit en lloc de Berlín, però portar-la aquí era la manera de donar-li visibilitat perquè més persones recolzin i ressaltin la seva figura”, explica a El Periódico. Després de 18 dies de suor, Mendoza i el seu equip, amb l'ajuda de voluntaris del barri, van desmantellar peça per peça la casa de Parks. Era moment d'embarcar cap a Alemanya.

En un racó del multicultural barri de Wedding, al nord de Berlín, s'amaga la nova llar de la mítica activista. Des del carrer, franquejada per arbres i els característics edificis racionalistes de la capital, és difícil veure-la, però el riu de gent indica el camí. Enmig d'un pati posterior, les finestres polsegoses i els trossos de fusta abonyegada i despintada de la casa de Rosa Parks evoquen un tros de la dura història racial nord-americà. Encara que el destí de la casa va ser casualitat, Mendoza assegura que a Berlín cobra tot el seu sentit. “La societat berlinesa és molt més oberta i està més conscienciada amb els drets civils de les minories”, assegura assenyalant els visitants que observen la casa.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Malgrat la bona acollida, la instal·lació no pretén durar molt temps. Just al costat Mendoza resideix amb la seva dona Fabia, directora del documental ‘The White House’ en que captura la història del projecte. La seva intenció és que una institució nord-americana acabi comprant la casa per ajudar així la fundació de McCauley sobre la memòria de la seu tia. Per fer-ho, sospesa fer que altres artistes apadrinin la casa perquè més gent s'interessi a saber qui va ser Rosa Parks. Mendoza ha col·laborat en altres projectes amb escriptors de la talla d'Irvine Welsh o Milan Kundera.

A més d'obrir les portes a la casa de Parks, aquest cap de setmana Mendoza també ha inaugurat una exposició fotogràfica a la capital alemanya amb el prestigiós fotoperiodista nord-americà Steve Schapiro en què figuren retrats del moviment pels drets civils i de líders racials com Martin Luther King o la mateixa Rosa Parks. Tots els actes apunten en la mateixa direcció. “Ens recorda com n'és de fàcil caure en l'autoritarisme, tan sols fa falta que gent amb molt poca ànima s'ajunti en el govern”, assenyala.