Mor el productor, distribuïdor i exhibidor Antoni Llorens, als 76 anys

El productor, distribuïdor i exhibidor de cine Antoni Llorens (Cambrils, 1940), un dels personatges més importants del cine català de l'últim quart del segle passat, va morir dissabte a Reus, als 76 anys. La notícia s'ha conegut aquest diumenge.

En un afinat retrat que la periodista Teresa Cendrós va escriure el 1999, explicava que la d'Antoni Llorens va ser una vocació precoç: “Amb a penes 6 anys, veient en un cine del seu poble, ‘El signo de la cruz’, de Cecil B. DeMille, va saber que volia dedicar-se al cine”.

Després de l'escola, va arribar a estudiar art dramàtic, però aviat va entrar a treballar en la indústria del cine, bàsicament a la distribuïdora CB Films, on va aprendre prou coses per fundar la seva pròpia empresa, Lauren Films, el 1980.

Durant 20 anys, fins a l'inici del nou segle, per Lauren Films van passar centenars de pel·lícules, especialment l'obra de Woody Allen. "Entre ell i jo hi ha una cosa especial", va arribar a declarar Llorens, que mantenia una bona amistat amb el cineasta. "Woody Allen és jueu i jo català, cosa que significa que tinc una mica de jueu i una mica de fenici. Així que això és un avantatge a l'hora de comunicar-nos", li confessaria a Cendrós.

Un dels èxits de la seva empresa va ser aconseguir la distribució en exclusiva de la productora Orion, que li va facilitar èxits de taquilla de la talla de 'Terminator', 'La dona de vermell', 'Platoon' i els millors films de Woody Allen, amb 'La rosa porpra del Caire' i 'Hannah i les seves germanes'.

El 1997, la Generalitat el va guardonar amb el  Premi Nacional de Cinema, per “la seva continuada tasca en la promoció de la indústria del cine, la creació d'una xarxa de sales a Catalunya i la difusió del cine català i del cine doblat en català”.

OLFACTE PER ALS GRANS ÈXITS

Gràcies al seu olfacte, la seva distribuïdora, íntegrament catalana, va portar a les pantalles espanyoles des del millor cine dels EUA, com el d'Allen o Quentin Tarantino (‘Pulp fiction’), fins a films europeus de gran prestigi i èxit de públic, com 'Ojos negros', 'Adiós muchachos', 'Cinema Paradiso', 'Como agua para chocolate', 'El pacient anglès' i 'La vida és bella', entre molts altres.

Menys coneguda és el seu labor com a coproductor d'alguns dels primers  treballs de Pedro Almodóvar, com 'Mujeres al borde de un ataque de nervios' i 'La ley del deseo'. Llorens va ser també president dels productors de cine, i va ajudar a impulsar i difondre pel·lícules espanyoles i catalanes, com les dels directors Antonio Chavarrías, Marc Recha, Francesc Bellmunt i Ventura Pons.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

No obstant, la crisi del nou segle, la pirateria i altres formes de consumir cine van iniciar un progressiu declivi de l'empresa, el tancament de nombroses sales de la cadena i diverses suspensions de pagaments, algunes, com la primera, el 2004, amb polèmica política inclosa, i l'última, a inicis d'aquesta dècada.

La seva amistat amb Woody Allen es va veure també tocada quan, després d'haver previst el rodatge d'un projecte amb Llorens, que inicialment es titulava ‘Midnight in Barcelona’, del qual es parlava el 2004, però que ja a finals del 2005 va passar a gestar-se sota l'empara de Jaume Roures i la seva empresa Mediapro, donant lloc a 'Vicky Cristina Barcelona', tres anys més tard.