Bella i Bèstia són... un milió

Donin-ne la culpa a la versatilitat d’un conte que es pot entendre de mil maneres i, a vegades, totes a l’uníson: com un relat moralitzant sobre com la bellesa surt de dins cap a fora, com una història de sensualitat prohibida, com una paràbola del matrimoni, o en particular del matrimoni de conveniència… (En la primera versió publicada, datada el 1740, la Bèstia es feia humana, però no sense abans casar-se amb la Bella).

    

El cas és que Bella i Bèstia són… un milió, no només, per descomptat, les de Disney, que van popularitzar la tradicional relació entre espècies el 1991 i que aquest cap de setmana tornen en carn i ossos i amb unes veus cantants pitjors.

    

N’hi ha, per exemple, fins a nou versions mudes que es van perdre en la nit dels temps i que potser no veurem mai. Per exasperar el dolor es pot recórrer a la gloriosa versió de Jean Cocteau de 1946, amb el seu nòvio Jean Marais com la Bèstia i Josette Day com la Bella. De les limitacions pressupostàries neixen efectes rudimentaris però fascinants, «miracles naturals» segons la bella definició del crític David Thomson: imatges al revés, canelobres humans, una fase de flotació verbigràcia d’un tauló amb rodes… (L’episodi de Roger Vadim de 'Cuentos de las estrellas' de 1984, amb Susan Sarandon i Klaus Kinski com a Bella i Bèstia, és un intent força va de reproduir aquella màgia).

    

DE LA MGM A LA CANNON

La primera versió d’imatge real en anglès, produïda per MGM, es va estrenar el 1962 i es considera qualsevol cosa menys un clàssic. Gairebé dues dècades després, el txec Juraj Herz va obtenir el premi al millor director al festival de Sitges amb una revisió ('Panna a netvor') més pròxima al terror que a la fantasia romàntica.

    

Als anys 80, la mítica productora 'low-cost' Cannon va abordar el mite en una saga de contes filmada a Israel amb actors i equip, sobretot, israelians. Els cosins Golan & Globus van convertir la història en un musical abans que Disney, com ho demostra aquest impossible clip amb Rebecca De Mornay dansant gràcilment amb estàtues.

 

1987 va ser un gran any per a Belles i Bèsties: a més a més del musical de la Cannon, se’n va estrenar la notable sèrie protagonitzada per Linda Hamilton i Ron Perlman, amb George R.R. Martin (pare de 'Juego de tronos') entre els seus guionistes principals. El 2012 algú va tenir la dubtosa idea de refer-la en clau de procedimental a l’estil CSI i, sense saber-se molt bé com, va arribar a les quatre temporades.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

   

ALTRES CREACIONS FALLIDES

Belles i Bèsties són legió i en pots trobar en versió cristiana actual (un assumpte de poc renom filmat l’any 2007), o fosca i barata (versió de dos anys després amb Estella Warren), o d’institut ('El corazón de la bestia', amb Vanessa Hudgens i Alex Pettyfer), o també de luxe però sense màgia (aquella justament maltractada revisió del 2014 amb Léa Seydoux i Vincent Cassel). Bussejant per les xarxes, fins i tot se’n pot localitzar una versió canina. 

View this post on Instagram

A post shared by Doug The Pug (@itsdougthepug)