CRÒNICA DE CONCERT

Elisa Serna i Julia León, cançons pel canvi

Les trobadores madrilenyes es van aliar en un càlid i guerrer recital a l'auditori Barradas, dins del festival Barnasants

zentauroepp37562812 barcelona  05 03 2017 festival barnasants  concierto de juli170306135853

zentauroepp37562812 barcelona 05 03 2017 festival barnasants concierto de juli170306135853 / FERRAN SENDRA

1
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Ara que torna a parlar-se de cançó compromesa, oportú és recuperar les veus que la van cultivar en una era llunyana i difícil, com Elisa Serna i Julia León. Les integrants del col·lectiu madrileny Cançó del Poble, fa ara 50 anys, van reviure aquells temps i aquelles causes, moltes d'elles encara inspiradores, en un recital a la vegada simpàtic i guerrer, aquest diumenge, a l'auditori Barradas, de L’Hospitalet, acollides pel festival Barnasants.

Dues veus que es van deixar sentir per separat i juntament, envoltades d'una aura de llegenda contrastada per una posada en escena falaguera, col·loquial, d'instantània connexió amb el públic. Va obrir Elisa Serna, que és capaç de construir cançons i comunicar emocions i idees amb qualsevol cosa: els cops de les potes d'una cadira contra el terra o l'espetec dels dits dels assistents. ‘Arte povera’ fet música amb fondes ressonàncies, de ‘En la mina El Tarancón’ a la sefardita ‘Por qué lloras blanca niña', aquí acompanyant-se de la guitarra. I recordatoris de què l'urbs madrilenya disposa d'un subsòl de folklore, evocat en la nana ‘Landú’ i ‘Los mandamientos del amor’, peces recollides pel musicòleg Agapito Marazuela.

MEMÒRIA FEMINISTA

Notícies relacionades

Cançons represes amb una barreja de severitat i dolçor, que van adoptar una altra manera d'estar en la veu de Julia León. “La primera dona a qui vaig escoltar parlant de feminisme”, així la va presentar Serna. Acotxada pel pianista Antxon Sarasua, va imprimir un tarannà apassionat a peces de tacte poètic com ‘La luna detiene el sol’, ‘Se le olvidó’ o ‘Qué lastima', aquesta amb text de León Felipe. Totes dues es van ajuntar en una atribulada ‘Jota de las habas verdes’, que faria feliç als Germans Cubero: "Sé cantar y sé bailar y sé tocar la pandereta / El que se case conmigo lleva música completa".

El pati s'agitaba i va arribar el moment dels visques a la república, d'un ‘A galopar’ que va arribar a sonar dues vegades (sota la mirada còmplice de Paco Ibáñez des del fons de la sala) i, sense manies, ‘La internacional’, enllaçada amb el retorn a les mines, on havia començat el recital, de ‘En el pozo María Luisa’, amb un vers canviat en atenció als refugiats. Canto con ambición de transformar el mundo: “¡Viva el cambio de mentalidad!”.