RETORN DEL GRUP FUNK-POP

Level 42, els 80 sense pressió

La banda britànica, autora d'èxits com 'Lessons in love' i 'Running in the family', reapareix amb un concert a Razzmatazz, dins del Room Festival

zentauroepp37390483 icult level 42170223192011

zentauroepp37390483 icult level 42170223192011

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Les bases funky, apuntalades en el baix de Mark King i en èxits de Level 42 com Lessons in love i Running in the family, formen part de l’imaginari pop dels 80. I la banda britànica segueix activa, més als escenaris que a l’estudi de gravació, «disfrutant sense la pressió d’aquells temps per escalar en el hit parade explica King a aquest diari en vigílies del seu concert d’avui a Razzmatazz (21.00 hores), dins del Room Festival.

El cantant i baixista és, juntament amb el teclista Mike Lindup, el supervivent d’aquella formació que va desplegar a partir dels primers anys 80 el seu so funk-pop d’esvelta factura. En les seves arrels hi havia, no obstant, una colla de seguidors del jazz. «Les nostres principals influències venien de l’altra banda de l’Atlàntic, començant per Bitches brew, de Miles Davis, i seguint per John McLaughlin, la Mahavishnu Orchestra, Jan Hammer, Billy Cobham… I al mateix temps, Earth, Wind & Fire, Herbie Hancock, James Brown i músics amb més arestes funky», revela King.

En temps de punk, new wave i l’incipient synth-pop no sembla que aquestes influències fossin les més cool: de fet, les habilitats instrumentals no estaven ben vistes. «Al punk no li vaig veure l’interès», reconeix King, que amb el temps ha modificat una mica el seu punt de vista. «Si observem les llistes d’èxits de mitjans dels 70, reflectien un món molt segur, net i fàcil. Gràcies al punk van aparèixer músics amb una altra actitud, com el mateix Jaco Pastorius, que va ser revolucionari», raona.

Transició pop

Notícies relacionades

Però, finalment, ¿Level 42 es va convertir en una banda pop? «No pots dir mai finalment perquè el punt final només arriba quan t’has mort», sentencia el músic. Level 42 va tenir intuïció per assentar-se durant uns anys en els hits («en la música el que vols és arribar a la gent»), però King defensa la seva capacitat per crear èxits aliens a patrons precuinats. «Cap de les nostres cançons és igual a una altra: The Chinese way, Something about you, Lessons in love…», defensa el cantant i baixista, que apel·la a l’«esforç de la banda per no repetir fórmules».

Alguns dels ídols de la seva generació ens han deixat, com George Michael, amb qui van coincidir el 1986 en el sonat festival The Prince’s Trust, a l’estadi de Wembley. «Va fer un duet fantàstic amb Paul Young; era un paio encantador i intel·ligent», recorda, i afegeix la seva percepció sobre el final prematur de certes estrelles pop. «Si durant la teva vida has abusat de l’alcohol o les drogues, això al final t’acaba passant factura, per això ara estan començant a desaparèixer tots aquests artistes», considera. ¿I Level 42 no va tenir els seus anys de vida boja? «Sí, i tant , quan el 1987 vam sortir de gira amb Madonna. Una experiència hedonista, com un gran circ. Vam pagar el preu: el nostre guitarrista i bateria originals, Boon i Phil Gould, no ho van suportar i van deixar el grup».

«Va fer un duet fantàstic amb Paul Young; era un paio encantador i intel·ligent»,«Si durant la teva vida has abusat de l’alcohol o les drogues, això al final t’acaba passant factura, per això ara estan començant a desaparèixer tots aquests artistes» «Sí, i tant , quan el 1987 vam sortir de gira amb Madonna. Una experiència hedonista, com un gran circ. Vam pagar el preu: el nostre guitarrista i bateria originals, Boon i Phil Gould, no ho van suportar i van deixar el grup».Level 42 va deixar d’existir entre 1994 i el 2001, i des del seu retorn només ha publicat un disc, Retroglide (2006), i un epé, Sirens (2013), que tindrà aviat continuïtat amb Sirens 2. «Esperava que estigués acabat coincidint amb la gira de la tardor passada, però no va poder ser», lamenta King, conscient del que el públic espera en les seves actuacions. «Tenim tant material per triar que sortir a presentar un nou disc és problemàtic. L’audiència estaria descontenta», estima. Així que anuncia un concert amb tots els hits «en un format gran, amb secció de vent i arranjaments renovats». 

Retroglide Sirens Sirens2«Esperava que estigués acabat coincidint amb la gira de la tardor passada, però no va poder ser»,«Tenim tant material per triar que sortir a presentar un nou disc és problemàtic. L’audiència estaria descontenta», hits en un format gran, amb secció de vent i arranjaments renovats».