28 febr 2020

Anar al contingut

'Tarde para la ira' venç en els Goya d''Un monstre em ve a veure'

El debut com a realitzador de Raúl Arévalo conquista el guardó a la millor pel·lícula

La cinta de J. A. Bayona s'embutxaca nou 'cabezones', entre ells el de millor director

Olga Pereda

DAVID CASTRO

'Tarde para la ira' venç en els Goya d''Un monstre em ve a veure'
'Tarde para la ira' venç en els Goya d''Un monstre em ve a veure'
'Tarde para la ira' venç en els Goya d''Un monstre em ve a veure'
'Tarde para la ira' venç en els Goya d''Un monstre em ve a veure'
'Tarde para la ira' venç en els Goya d''Un monstre em ve a veure'
'Tarde para la ira' venç en els Goya d''Un monstre em ve a veure'
'Tarde para la ira' venç en els Goya d''Un monstre em ve a veure'

/

I el Getafe va derrotar el Bar­ça. Raúl Arévalo –director indie i debutant– s’ha imposat en els Goya, guanyant monstres com J. A. Bayona, Pedro Almodóvar i Alberto Rodríguez. Dels 11 premis a què aspirava el seu tens ‘thriller’, 'Tarde para la ira’, se’n va endur quatre, entre ells el més noble noble –millor pel·lícula– i millor director novell. Bayona, no obstant, va demostrar que juga en una altra lliga a l’emportar-se nou 'cabezones' (millor director, so, fotografia, muntatge, música, maquillatge, efectes especials, direcció de producció i d’art) amb ‘Un monstre em ve a veure’, amb què tanca la seva accidental trilogia sobre les relacions mare-fill. «Gràcies, papa, per ensenyar-me a utilitzar el llapis. Gràcies, papa, per ensenyar-me a dibuixar», va exclamar el director barceloní en un discurs en què, una vegada més, va remarcar la importància de la cultura en la vida quotidiana.

Amb el reconeixement a 'Tarde para la ira', els acadèmics donen així la benvinguda al món de la direcció al popular actor, que amb la cara emocionada ho deia tot en una cerimònia en què hi va haver pulles simpàtiques per part de Dani Rovira, que per tercer any consecutiu va exercir de mestre de cerimònies. L’experiència que té el malagueny com a monologuista li va fer aprovar, novament, l’examen i va aconseguir una cerimònia més blanca i més àgil, amb una arrencada simpàtica en què va llançar dards i elogis a parts iguals als nominats i va criticar, molt lleument, els polítics presents en la gala, entre ells, el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo.

Especialment aplaudit va ser el to de Rovira quan va demanar més presència de dones en la indústria del cine i en totes les indústries en general. També va conquistar somriures quan, després del que li va passar l’any passat, va mostrar a la gran pantalla el tuit que acabava de posar: «¿De debò us ficareu amb aquesta criatureta?», acompanyat d’una foto de la seva tendra infància.

‘EL HOMBRE DE LAS MIL CARAS’

El premi al millor guió adaptat va ser per a Alberto Rodríguez i Rafael Cobos per 'El hombre de las mil caras', que també va suposar el reconeixement de l’actor Carlos Santos, en el perfecte paper de Luis Roldán. Roberto Álamo li va robar el Goya a Eduard Fernández (Francisco Paesa a 'El hombre de las mil caras') pel seu paper d’agent destraler i ultraviolent a 'Que Dios nos perdone', 'thriller' dirigit per Rodrigo Sorogoyen que aspirava a sis premis i només va obtenir el d’Álamo. Mentrestant, Emma Suárez va fer doblet (una fita que ja va aconseguir Verónica Forqué el 1988) al conquistar el Goya a la millor actriu pel seu paper patidor a 'Julieta' –l’únic premi que es va endur l’últim i excepcional treball de Pedro Almodóvar– i en la categoria de repartiment per 'La propera pell', una pel·lícula que parla de la necessitat d’estimar i que ella va dedicar als seus fills.

El títol de director de cine no es guanya amb la primera pel·lícula. Més aviat, amb la segona. O tercera. La proesa d’Arévalo en els guardons més importants del cine espanyol, però, ja el converteix en un cineasta. No és el primer cop que l’obra d’un debutant aconsegueix el premi més preat del cine espanyol. Ja va passar amb 'Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto' (Agustín Díaz Yanes), 'Tesis' (Alejandro Amenábar) i 'El bola0 (Achero Mañas). La seva pel·lícula, que va tenir una tímida taquilla quan es va estrenar, tornarà als cines per donar-li una segona vida comercial. 

La necessita com l’aire perquè pot ser que sigui el millor film del 2016 –segons el veredicte dels acadèmics– però no ha generat ni un euro de benefici a la seva productora, Beatriz Bodegas, que va hipotecar casa seva per tirar endavant el film.

Entre els guardons que es va endur 'Tarde para la ira' no hi havia un dels més esperats, el d’actriu revelació, que no va ser per a Ruth Díaz sinó per a Anna Castillo, la jove coratge que protagonitza la deliciosa 'El olivo0, d’Iciar Bollain. Sí que Manolo Solo va vèncer en l’apartat masculí, pel seu breu però intensíssim paper en el 'thriller' d’Arévalo.