Travessant l'antesala

Els Globus d'Or, ja se sap, són l'antesala dels Oscars. Això se'ns diu incessantment any rere any, malgrat que fer-ho significa incórrer en errors no només semàntics: l'estadística deixa clar que els acadèmics de Hollywood van al seu aire. Malgrat això, que 'La La Land' guanyés com ho va fer diumenge sí que sembla una prova fiable que també guanyarà l'estatueta a la millor pel·lícula tot i ser un musical sense cançons ni coreografies memorables i amb uns actors que no saben cantar ni ballar.

D'entrada, la pel·lícula de Damien Chazelle juga a casa. I no només perquè funciona com una visita guiada per la ciutat de Los Angeles, on viuen la majoria dels membres de l'Acadèmia, sinó sobretot perquè celebra una cosa que als votants els torna bojos: ells mateixos. Si repassem les cinc últimes cerimònies dels Oscars, veiem que tres títols més o menys centrats en la màgia del cine o la grandesa dels actors -'The Artist', 'Argo' i 'Birdman'- es van emportar el premi gros. Les pel·lícules sobre elles mateixes són les noves pel·lícules sobre l'Holocaust.

¿I qui millor que un membre de l'Acadèmia per apreciar una pel·lícula els personatges de la qual veneren el cine clàssic, que retrata la lluita i el sacrifici que els artistes pateixen en el seu camí cap a l'èxit i que entén com una relació entre dues persones dedicades al 'show business' pot generar competitivitat i ressentiment? 'La La Land' sembla haver-se dissenyat específicament per a ells.

Notícies relacionades

El musical conquista els Globus d'Or

Blur no té ningú que els canti

Així mateix, el seu avassallador triomf als Globus d'Or sembla deixar clar que els que decideixen prefereixen sentir-se enlluernats que abatuts. El món està fet un desastre, i 'La La Land' és la pel·lícula perfecta per evadir-se. Això deixa sense possibilitats de triomf en els Oscars 'Manchester frente al mar', que Jimmy Fallon va definir ahir com "l'única cosa més depriment que el 2016".

Però segur que entre els votants hi ha qui espera d'una obra oscaritzada més que llums i colors. I per a ells hi ha 'Moonlight', que proposa discussions sobre la raça, la sexualitat i la identitat d'una manera que transcendeix estereotips i convencions. L'Oscar a la millor pel·lícula està fora del seu abast però el seu director, Barry Jenkins, sí que es podria endur a casa la segona estatueta en importància. Seria un bon remei per aplacar tanta nostàlgia onanista.