AL CONSERVATORI DEL LICEU

Amb Tete Montoliu a la memòria

Els pianistes Ignasi Terraza i Bert van der Brink es presenten a duo en el festival de jazz amb el disc 'Tête-à-tête'

jgarcia36488970 icult  ignasi terraza y bert van der brink161202142314

jgarcia36488970 icult ignasi terraza y bert van der brink161202142314

2
Es llegeix en minuts
ROGER ROCA / BARCELONA

«Jo crec que pots distingirnos pel so, però tot i així a vegades despista. No saps qui està fent què. No juguem l’un contra l’altre, sinó que fem música junts». Ignasi Terraza parla de Tête-à-tête, el seu primer disc a duo amb un altre pianista, l’holandès Bert van den Brink. Un piano sona més brillant, l’altre més mat, però els papers s’intercanvien constantment, les mans d’un acaben les idees de l’altre i el conjunt sona com un tot.

    El van gravar una nit en una botiga de pianos d’Utrecht (Holanda) pràcticament en una única presa. «Era important captar l’espontaneïtat i crec que és la gravació més curta que he fet mai». Inclou algunes peces amb swing, però en general és un disc reposat. «Va sortir així. Bert té un bagatge de clàssic molt ampli i la seva varietat de colors tímbrics llueix més en aquest tipus de repertori, però en directe fem de tot», assegura Terraza. El presenten avui al Conservatori del Liceu en el marc del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona.

LA SEVA RELACIÓ PERSONAL

Amb Tête-à-tête, Terraza posa per primera vegada sobre la taula de forma oberta la seva relació amb el pianista Tete Montoliu. «Jo em vaig aficionar al jazz perquè em van parlar d’ell, d’un gran pianista que també era cec. A Tete el vaig conèixer i el vaig escoltar molt, encara que per a mi va ser sobretot un referent personal», explica Terraza, que va perdre la visió quan tenia nou anys.

    El disc amb Van den Brink, que també és invident, inclou algunes composicions de Montoliu, entre elles Apartment 512, que Terraza no va voler tocar fins al 2007. Llavors es complien deu anys de la mort del pianista més influent de la història del jazz local. «Abans havia evitat el tema dels homenatges a Tete. Fer-li un homenatge no consisteix a presentar-te com el seu successor, sinó a reconèixer la grandesa del que ha aportat».

RECORD D’UN LOCAL DE CITES

El títol de l’àlbum és també una referència a un record d’infància. «Sota de casa meva hi havia un local de cites que es deia Tête-a-tête. Jo era molt petit, però em va quedar gravat el nom».

Notícies relacionades

    La memòria i la imaginació són dos conceptes recurrents en l’obra de Terraza, un pianista amb formació clàssica però seduït des de fa dècades pel jazz americà i que s’ha fet un nom en el circuit internacional. Fa anys va assajar un format de concert a les fosques, i el seu disc anterior era un joc al voltant dels quadros de Miró. «Són jocs relacionant la idea de la imatge interna, de la no visió. Proposo al públic acostar-se a la meva manera de sentir la música».

    Una música clara, intel·ligible, amb un swing impecable i un punt impressionista amb el qual ha aconseguit arribar també a un públic no necessàriament erudit en matèria de jazz. «La tècnica està al servei de l’expressió, serveix per fer coses maques. I això és el que busco, que la gent se’n vagi amb un somriure a la cara», acaba dient.