David Bisbal: "Per mi el mar és un medi protector"

Com un peix a l'aigua, mai més ben dit. No és gens estrany que David Bisbal s'hagi aficionat a la soledat de les profunditats marines veient l'enrenou que aixeca per tot arreu. Amb ell no pots caminar dos metres sense veure't envoltat d'un eixam d'admiradors o curiosos. Fa 15 anys que és actualitat permanent. Amb rissos o sense. I més quan presenta nou disc. El més internacional i en el qual més ha participat en la composició.

Presenta mundialment el disc en aigües barcelonines, a bord d'un vaixell. Sembla que em porta sort presentar els meus discos a Barcelona. Ja el primer el vaig presentar a la Casa Batlló. I el tercer també, recordo que llavors ja va venir tot l'equip d'Europa i Llatinoamèrica.

¿Cadascun dels seus discos sona una mica menys llatí que l'anterior? Mai ha deixat d'haver-hi elements llatins, però jo mantinc sempre la idea d'aproximar-me a l'actualitat musical i últimament he anat per estils més universals. El castellà ja ens fa en certa manera llatins; i bé, per un altre costat, és curiós veure com ara el so tropical també ve de països com Suècia.

En clau tropical house, la cançó ‘Hijos del mar’ li ha servit també per titular aquest sisè disc. 

Per a mi el mar és un medi protector. En tots els sentits; a vegades, quan he necessitat estar sol he nedat i m'he allunyat de la costa. Últimament m'he aficionat molt al submarinisme i no hi ha un lloc on trobi més pau que sota l'aigua. La meva amistat amb Miguel Lozano, que és l'apneista més important que tenim, i català per cert, em va inspirar per fer també sota l'aigua el primer vídeo.

Ha comptat amb Michael Pescasio, director de fotografia ‘La tempesta perfecta’. ¿Quan vostè es va donar a conèixer es va trobar enmig d'una tempesta perfecta però al revés? ¿Una onada a favor?

Amb tots els elements. El lloc i el moment adequats. Hi ha hagut de tot. He tingut el mar el calma, he tingut onades a favor i he tingut onades, i de molts metres, en contra. També m'ha tocat lluitar contres les inclemències del temps. Aquest no és un món fàcil. Ni moltíssim menys.

Avui dia ¿quan la gent veu imatges seves al mar l'imaginen més a les costes d'Almeria o a les de Miami? Jo penso que a Almeria. El meu primer vídeo, ‘Ave María’, el vaig gravar allà, just a la mateixa platja on s'han rodat pel·lícules tan llegendàries com les d'Indiana Jones. En tots els meus treballs Almeria ha estat present. La meva terra sempre va amb mi per llargues que siguin les temporades que passi fora; i em quedo perplex quan, per exemple, estic cantant a Mèxic i veig a les grades una noia amb una bandera almerienca.

Tornant a la cançó ‘Hijos del mar’ i la seva encomanadissa tornada. ¿Havia gravat alguna altra vegada cantant com aquí en falset? No, mai. A vegades es tendeix a pensar que un artista que funciona no vol escoltar consells, però un dels valors que els meus pares em van inculcar va ser el de no deixar mai d'aprendre. I jo per a aquest disc he tornat a tenir l'ajuda de professors de cant. Per millorar s'ha de seguir estudiant sempre i no deixar d'explorar les possibilitats de la teva veu.

¿Què ha sigut més determinant en el fenomen Bisbal? ¿El vocalista o l'animal escènic? No ho sé bé. El que sí tinc clar és que a mi m'agrada, sobretot, disfrutar de la música sobre l'escenari. Gravar un disc és meravellós per tot el procés creatiu que suposa, però no és comparable al que sento en directe.

I parlant d'animals ¿Aquest és l'any de ‘la cobra’?Intento portar-ho el millor possible (rialles). Allò no va a ennuvolar ni moltíssim menys la nit tan especial que vaig viure. Va ser preciosa i suposo que el temps esborrarà tot aquests comentaris. Te'ls has de prendre amb humor i punt.

Notícies relacionades

'O. T.', aquella antiga emoció

Èpica cobra de Bisbal a Chenoa

En el concert de retrobament d'OT va recuperar alguns dels seus característics girs coreogràfics que tenia relegats. ¿Ho seguirà fent? Vaig comentar a les xarxes socials que no m'havia marejat tant al fer la volta com creia i sí, els repescaré. En moltes cançons, sobretot recents, no s'hi adiuen; però quan faci el Palau Sant Jordi en algun moment segur que els faré.

‘Sí se puede’, repeteix la tornada del single ‘Antes que no’ ¿Amb connotacions polítiques? Tracto d'allunyar les meves conviccions polítiques del terreny musical. En realitat parlo de la meva essència, la que he tingut des de nen, perquè jo sóc dels que prefereixen sempre pensar en positiu. Aquesta cançó va néixer a Los Angeles el gener passat, component amb Claudia Brant i amb Jeeves. Simplement va sorgir al descriure el bon rotllo que hi havia al treballar junts, i que sempre s'ha de mirar el got mig ple abans que mig buit.