Andrew Bird, intensa orquestra d'un sol home

El cantant, violinista i compositor Andrew Bird és conegut pel seu afany col·laboratiu, però en la seva actuació a Barts de divendres, dins del cicle Cruïlla de Tardor, tan sols es va tenir a si mateix. I la presentació del sovint exuberant 'Are you serious' (el seu disc número 13, ni més ni menys) no va patir gens per això.

Des de l’arrencada amb una versió del 'Journey in Satchidananda', d’Alice Coltrane, Bird va densificar el seu so a base de gravar-se a si mateix i interpretar sobre les capes acumulades. Va tocar el violí com pocs saben tocar un violí, però també com si fos una guitarra. Va afegir cops inspirats de xilòfon… I, de nou, va exhibir una de les veus més carismàtiques del paisatge alternatiu recent.

¿Hem dit «alternatiu»? Potser no sigui apropiat, perquè amb el seu últim disc Bird mostra una clara intenció d’obrir-se a un públic més gran, de perfilar les seves cançons per al màxim impacte: estructures clàssiques, ritmes més directes en lloc de pizzicatos i lletres bastant clares sobre alguna vella ruptura ('Capsized', segona peça del concert) i, sobretot, sobre els problemes de tota mena que han volgut pertorbar la seva feliç vida conjugal actual.

D’aquest reivindicable disc van enllustrar la cançó titular, desconstruint en certa manera la tornada; Bird encara sembla desconfiar una mica de les línies rectes. També va presentar 'Chemical switches', amb exhibició d’aquell xiulet nivell Curro Savoy; aquella delícia amb gust d’espagueti western anomenada Saints preservus (en la seva versió més antiga, una música proposada per a 'Django desencadenat', de Quentin Tarantino), i el fantàstic duet 'Left handed kisses', amb Bird fent alhora de Fiona Apple. Poc després hi va haver un duet real: La Cris, la seva telonera, va aportar detalls rítmics i vocals a la jazzy 'Truth lies low'.

ANSIETAT PREELECTORAL

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Al llarg del concert, Bird va sortir periòdicament del seu punt de vista actual per recordar que un dia va ser més críptic (va caure repertori de 'Noble beast', el seu disc líricament dens del 2009) o que pot fer cançons polítiques de soca-rel, com 'Sic of elephants', composta originalment sota l’impacte de la reelecció de George Bush del 2004 i renovada per reflectir l’actual ansietat preelectoral.

En la recta final, van sonar meravelles com el single 'Roma fade' i, ja en el bis, 'Weather systems', un tancament de voluntat atmosfèrica que alguns (pocs) assistents van acompanyar breument picant de mans.