CITA AMB LA HISTORIETA I LA CULTURA ORIENTALS

Literatura japonesa, de les cortesanes i els samurais a la 'murakamimania'

El Saló del Manga ha donat protagonisme a les lletres nipones amb una exposició i la presència de les escriptores Banana Yoshimoto i Mitsuyo Kakuta

Les editorials espanyoles han consolidat, recuperant clàssics i descobrint autors contemporanis, l'interès pel neojaponisme que va despuntar fa una dècada

aabella36110987 barcelona    31 10 2016     icult      banana yoshimoto  esc161031134916

aabella36110987 barcelona 31 10 2016 icult banana yoshimoto esc161031134916 / JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 91% dels japonesos llegeixen habitualment llibres, revistes, diaris o manga, i cadascun devora a l’any una mitjana de 46 llibres, manga inclosos. Són dades de la Unesco que revela l’exposició sobre literatura i còmic que es pot veure al Saló del Manga, que tanca avui, i que dóna idea de la sòlida tradició lectora i literària d’una cultura que al segle XX va comptar amb premis Nobel com Yasunari Kawabata i Kenzaburo Oé. Un guardó que se li resisteix a Haruki Murakami, supervendes nipó per excel·lència i abanderat de l’interès que desperten les lletres japoneses a Espanya, sobretot, des del 2005, quan Tusquets va publicar Tokio blues (en català, Grup 62, l’any 2010) i va desencadenar la murakamimania. 

    Va ser quan les editorials espanyoles van començar a rescatar, a Atalanta i Destino, clàssics com Genji Monogatari (escrit suposadament per Murasaki Shikibu, cortesana de la cort Heian, cap a l’any 1000) i Diarios de damas de la corte Heian. I quan es van consolidar les traduccions directament del japonès i no d’edicions franceses o angleses com en anys passats. Gairebé obrint escola, així ho estava fent ja Tusquets des dels 90, sobretot gràcies a la traductora Lourdes Porta, amb l’obra de Banana Yoshimoto (va debutar amb Kitchen) i murakamis previs com Crónica del pájaro que da cuerda al mundo, autors contemporanis que segons la seva editora, Ana Estevan, van ser una «alenada d’aire nou» enfront de la tradició. 

SEGELLS NOUS I CONSAGRATS / Altres segells consagrats com Anagrama, Alianza, Alfaguara, Seix Barral i Siruela es van sumar a Acantilado i Alba i a altres joves editorials independents com Impedimenta, Libros del Asteroide, Sajalín, Gallo Nero, Viena i Ático de los Libros per renovar la presència a les llibreries d’autors ja desapareguts com Junichiro Tanizaki, Osamu Dazai, Yukio Mishima, Natsume Soseki, Ogai Mori, Tamiki Hara, Edowaga Ranpo i Takiji Kobayashi. 

    «Si a finals del segle XIX i principis del XX el japonisme va fascinar l’art occidental, en els últims 30 anys vivim un neojaponisme. Molta gent ha anat estimant aquesta cultura coneixent-la a través de les arts marcials, el cine, la cuina, la macrobiòtica, el manga, els bonsais i la literatura», constata, coincidint amb Porta, Alfonso García, editor de Satori, una de les poques editorials que, juntament amb Quaterni i Chidori Books, se centren de forma exclusiva des del 2007, 2008 i 2014, respectivament, a publicar autors japonesos i títols sobre el Japó, amb tiratges d’entre 1.000 i 2.000 exemplars. 

    A Quaterni, no obstant, tenen un longseller clar: Musashi, trilogia d’Eiji Yoshikawa sobre el llegendari samurai (1584?-1645) i autor d’El libro de los cinco anillos. «N’hem venut més de 10.000 exemplars», assenyala l’editor José Luis Ramírez. La seva editorial ha detectat, igual que a Satori, «l’interès per la cultura popular i els mites i les llegendes japoneses». D’aquí, obres com la Guía ilustrada de monstruos y fantasmas o versions en manga com el País de nieve de Kawabata i novel·les gràfiques sobre les històries de terror i misteri tradicionals recopilades per Lafcadio Hearn fa més d’un segle, editades entre altres per Satori i Alianza. Va ser «el primer occidental a donar a conèixer la tradició japonesa fins i tot quan ells mateixos li giraven la’esquena», apunta García.

Notícies relacionades

     Per l’editor de Satori aquest interès per les lletres japoneses que va començar cap al 2005, i va créixer imparable fins al 2011 mantenint-se constant fins avui, «no és un boom comercial» sinó que reflecteix un interès «d’un públic específic, aficionat i atrapat per les coses japoneses». La seva intenció, diu García, conseqüent amb el significat de Satori («il·luminar»), és descobrir-lo al lector que encara no el coneix. També tenen Yoshikawa com el seu best-seller, però en el seu cas amb els primers dos volums de nou de la seva versió moderna del cantar del segle XIII Heike Monogatari, il·lustrats per l’arquitecte Jin Taira, precisament descendent d’una de les famílies que s’enfronten en la història clàssica.  

IMPORTÀNCIA DELS SENTIMENTS / «En gèneres com l’erotisme, el terror i l’aventura no difereixen tant del que estem acostumats aquí –afegeix García–. Però la literatura japonesa sí que té un ritme més lent que la novel·la occidental i és molt profunda en la psicologia dels personatges». Això, i la importància dels sentiments, ho reflecteixen bé els més contemporanis, a més de Murakami, les dues convidades al Saló, Yoshi­moto i Mitsuyo Kakuta (de qui Galaxia Gutenberg publica La cigarra del octavo día i Ella en la otra orilla) i Hiromi Kawakami. «Banana i Murakami –opina Porta– mostren un Japó urbà i molt més similar al món occidental, amb més punts de coincidència, però a la vegada és un món modern amb cert misteri i onirisme. Els autors que els van precedir, com Mishima i Kawabata, reflectien un Japó més tradicional que encara existeix».