Ben Affleck: "Ser diferent dels altres és el que et fa interessant"

Que Ben Affleck passa moltes hores al gimnàs és un fet que salta a la vista quan entra a l’habitació. Ni tan sols el discret jersei negre que porta dissimula el tors quadrat i els bíceps fornits de l’últim Batman. També a El contable, la pel·lícula que ha estrenat a Espanya aquest cap de setmana, el guió prescrivia sessions de barres i pesos. Affleck encarna Christian Wolff, un geni de les matemàtiques i un assassí especialista en arts marcials. La seva especialitat, com a comptable forense d’organitzacions criminals, és investigar desfalcs, descobrir els responsables i acabar amb ells. Wolff, home de poques paraules i sense vida social, pateix un problema d’autisme. «Per un costat és un lluitador molt ben entrenat, per un altre és un savi de les matemàtiques. Aquestes dues facetes de la seva personalitat semblen incompatibles i això fa que el paper sigui una cosa completament diferent del que he fet fins ara», assenyala l’actor.  

    Affleck i Gavin O’Connor, el director, van trobar una resposta entusiasta entre els familiars de persones autistes quan els van presentar el projecte. Aquesta condició del personatge el fa únic. «Ser diferent dels altres no és negatiu, et fa més interessant i especial», afirma l’actor. La seva companya al film, Anna Kendrick, hi està d’acord: «Passes la vida aterrit per ser titllat de diferent i que algú t’assenyali, perquè es considera que ser diferent és una cosa negativa».

    Al film, Affleck exhibeix una gran parquedat de paraules i emocions. Gairebé podria dir-se que a penes canvia la fesomia des del principi fins al final. És una interpretació que O’Connor descriu com a «minimalista» i que contribueix «al misteri que envolta al protagonista», la vida del qual és un puzle que es va reconstruint a poc a poc. Qui ho expressa tot només aixecant una cella és el gran J. K. Simmons (Oscar per Whiplash), convertit en Ray King, cap del Departament del Tresor nord-americà.

ÈXIT ALS EUA 

El contable barreja diversos gèneres cinematogràfics. «Moltes textures diferents», apunta el director. És un thriller, però al mateix temps una pel·lícula d’acció i també un drama. Això explicaria el seu atractiu per a públics molt diferents i l’enorme èxit a la taquilla dels Estats Units. El cap de setmana de l’estrena va ser el títol de més recaptació, amb 24,7 milions de dòlars (uns 22,6 milions d’euros).

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

    Les eleccions són allà el 8 de novembre i, en diverses entrevistes de promoció a Londres, Affleck ha suggerit que qui necessita un bon comptable forense per estudiar els seus impostos és Donald Trump. L’actor va fer campanya al seu dia per la candidatura demòcrata d’Al Gore i John Ker­ry, i és una persona compromesa políticament. No obstant, assegura, no estaria disposat a «arribar tan lluny» com Robert De Niro pel que fa a voler clavar-li a Trump un cop de puny a la cara si se’l troba. «Però no el suporto», aclareix per si fes falta. «Crec que Hillary Clinton guanyarà les presidencials, però és l’elecció més estranya de la nostra època».

    Affleck escriu, dirigeix, actua i produeix. Ha guanyat un Oscar com a guionista, amb Matt Damon, per El indomable Will Hunting (1997) i, com a productor, per Argo (2012). El seu debut com a director amb Adéu nena, adéu va ser molt elogiat, fins i tot pels que no el tenen en alta estima com a actor. El seu estil és treballar en diversos projectes a la vegada. Un dels que actualment té entre mans és la nova versió d’un clàssic de la literatura i el cine negre, Testimoni de càrrec. Affleck dirigirà i protagonitzarà el relat d’Agatha Christie que el 1957 van portar a la gran pantalla Charles Laughton, Marlene Dietrich i Tyrone Power. «Estem buscant com fer una versió més contemporània i més realista, però és molt tranquil·litzador treballar amb una història sabent que funciona, i aquesta és una història amb molta força».