«En les històries de zombis no hi ha correcció política»

La samarreta estampada amb la caràtula d'El amanecer de los muertos en versió Snoo­py el delata. Sergi Viciana, de 39 anys, és professor de llengua i literatura castellanes a l'institut La Bastida de Santa Coloma de Gramenet, responsable de comunicació de l'Eurocon -la principal convenció europea de literatura de gènere, que se celebrarà a Barcelona els dies 4, 5 i 6 de novembre- i crític del portal fantifica.com.

-¿És un profe friqui?

-Molt. Sóc un profe friqui i molt orgullós. Quan surt algú estrany a la tele es diu que és un friqui, però això és un freak. L'autor Marc Pastor diu que els friquis som gent culturalment dispersa. És una definició molt apropiada perquè ens interessa tot.

-Amb les seves samarretes de zombis segur que es fica els alumnes a la butxaca.

-Sóc una mica pallasso i diuen que les meves classes són divertides. Però també tinc alumnes que són molt muggles [els personatges sense habilitats màgiques de Harry Potter] i només els interessen els dramons ultrarealistes.

-Ja veig que aquest no és el seu estil.

-Alguns encara consideren que el realisme és literatura seriosa, i la ciència-ficció, porqueria. Però la gent de la meva generació i els més joves no hem fet mai la distinció entre realisme i friquisme. A la tele tant miraves Falcon Crest com El coche fantástico.

-¿Quin programa el va marcar a vostè?

-Bola de drac. I també m'encantaven les pel·lícules de terror. Patia, però m'enganxaven perquè podia passar qualsevol cosa. En les històries de zombis no existeix la correcció política, pots fer qualsevol barrabassada. Si George A. Romero fa que matin tres zombis negres a ningú li passa pel cap dir-li racista, perquè el zombi és una metàfora buida, no són persones.

-¿La ciència-ficció, la fantasia i el terror són espais de llibertat?

-Sí, perquè en la nostra societat hi ha moltes coses que no es poden fer ni dir. El realisme ens diu que l'únic món possible és el nostre, el del capitalisme triomfant; en canvi, el gènere no realista sempre porta implícit el missatge que hi ha altres mons possibles.

-Les pel·lícules i sèries sobre vampirs triomfen entre els adolescents.

-Són personatges diferents i quan ets adolescent et sents rar, t'estàs buscant a tu mateix i el teu lloc al món. Quan veus una història amb un vampir com a protagonista t'hi identifiques.

-¿De quina vivència alumne-professor està més orgullós?

-A l'institut Manuel Vázquez Montalbán de Sant Adrià, on van molts joves de la Mina, vaig conèixer un noi molt conflictiu que era fan del cine de terror. Li vaig descobrir clàssics com Halloween i La Cosa, vam tenir molt feeling i va acabar traient-se l'ESO i un grau d'automoció.

-¿Col·legis i instituts podrien recórrer més al gènere per motivar els alumnes?

-Com a profe tens poc marge. En qualsevol país civilitzat, Perucho -que té una novel·la de vampirs espectacular ambientada en les guerres carlistes- estaria en un pedestal, però aquí a penes s'esmenta. El franquisme va fer molt de mal i l'antifranquisme també, perquè semblava que només es podia fer denúncia social.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

-És cap del departament de llengua castellana. Alguna cosa hi deu poder fer.

-A primer d'ESO vaig canviar Historia de una gaviota..., de Luis Sepúlveda -que és com un Coelho per a nens-, per Entre dimensiones, que és estil Doctor Who i triomfa entre els que no llegeixen. I als alumnes del CAS [Curs d'Accés a Grau Superior], que gairebé no llegeixen, els he posat com a lectura El síndrome de Ambras, de Pilar Pedraza, una novel·la d'homes llop ambientada en el trienni liberal que és una obra mestra i té lectures feministes molt interessants.