Els festivals també riuen

Les competicions de festivals no acostumen a incloure comèdies, i menys encara de les de tipus lleuger que encarna la candidata argentino-espanyola d’aquest any al Lleó d’Or. Dirigida per Mariano Cohn i Gastón Duprat, El ciudadano ilustre és la història d’un premi Nobel de literatura argentí establert a Barcelona que decideix visitar el seu poble natal per primera vegada en 40 anys per rebre la distinció del títol. Partint d’aquesta premissa, els directors escenifiquen una successió de situacions lleugerament còmiques que no tenen cap mena de vessant artístic: a nivell formal la pel·lícula és una mica pobra, i les reflexions que esbossa sobre la vanitat dels artistes i la gelosia dels que estan condemnats a ser víctimes no van enlloc. Però la falta d’ambicions artístiques queda compensada per una bona capacitat per generar rialles.

BATIBULL D’IMATGES / Spira Mirabilis, també presentada a concurs, agafa el títol de la famosa espiral logarítmica descoberta per Descartes i de la qual es diu que encarna la perfecció. Potser, doncs, el seu assumpte és la recerca de la perfecció per part de l’home. O potser parla de la immortalitat, com les seves últimes escenes semblen indicar. Qui ho sap. Fins a aquests compassos finals, la nova pel·lícula dels italians Massimo D’Anolfi i Martina Parenti és un batibull d’imatges que se succeeixen a tota velocitat i que resulta impossible emparentar entre si: hi veiem escenes de la fabricació d’un instrument de percussió barrejades amb imatges d’arxiu de natius americans... Durant una estona resulta fins i tot agradable contemplar el collage com si fos música de fons i deixar que la ment pensi en altres coses amb més rerefons. Després cansa.