73a EDICIÓ DE LA MOSTRA

Tom Ford explica que sol que es sent al cim

El dissenyador de moda converteix 'Nocturnal Animals' en una reflexió sobre la seva pròpia posició en la cultura popular

rtapounet35360184 ven01 venecia  italia   02 09 2016   el director estadounide160902204727

rtapounet35360184 ven01 venecia italia 02 09 2016 el director estadounide160902204727 / CLAUDIO ONORATI

1
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Potser de manera inevitable en algú que ha fet carrera millorant l’aparença dels altres, el modista Tom Ford sembla bastant preocupat pel que els altres pensin d’ell. En la seva primera pel·lícula com a director, Un hombre sencillo (2009), va intentar obrir-nos el seu cor d’home homosexual; en la que va presentar ahir a competició a la Mostra, Nocturnal Animals, Ford es lamenta en bona mesura per la seva pròpia posició en la cultura popular.

Notícies relacionades

Tant a la pel·lícula com a l’exitós llibre d’Austin Wright en què es basa la cinta, la protagonista és una dona amb una vida que fa un tomb després de llegir la nova novel·la del seu exmarit. La diferència és que al text original, aquesta dona era una mestressa de casa i Nocturnal Animals la converteix en membre d’una versió del món de l’art modern plena del mateix tipus de superficialitat i impostura que solem associar al de la moda. La decisió no sols li serveix a Ford per banyar part de la pel·lícula d’un esteticisme una mica hortera, sinó també per explicar-nos que sol que se sent un quan és al cim.

TRES PLANS DIFERENTS

En tot cas, el gran problema de Nocturnal Animals no és que aquesta confessió soni a hipocresia, sinó el qüestionable mètode de Ford per fer-la. La pel·lícula transcorre en tres plans narratius diferenciats: el present de la protagonista, Amy Adams; el seu passat amb qui va ser el seu marit, Jake Gyllenhaal, i la ficció que relata el llibre escrit per aquest, una brutal història de violacions, assassinats i venjança. Un problema és que només aquesta última trama funciona i les altres dues acaben sent mers destorbs; l’altre és que la ficció de la pel·lícula i la ficció dins d’aquesta ficció mai arriben a dialogar de la manera que Ford pretén; això, en última instància, redueix Nocturnal Animals a una mera col·lecció de fragments de dues pel·lícules diferents que se sabotegen entre elles.