FESTIVAL DE CINE

De Venècia a la glòria

La Mostra, que dimecres s'inaugura, s'ha convertit en les últimes edicions en l'autèntica antesala dels Oscars

'Tarde para la ira', de Raúl Arévalo, única pel·lícula espanyola en una programació amb nodrida presència llatinoamericana

jgblanco35325943 pelicula jackie de pablo larrain160830121029

jgblanco35325943 pelicula jackie de pablo larrain160830121029
jgblanco35326118 venecia the magnificent seven  l to r  vincent d onofrio  ma160830123259
jgblanco35326130 on the milky road de emir kusturica pelicula venecia160830123314
jgblanco35326170 pelicula tarde para la ira de raul arevalo160830123748

/

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Qui s’entossudeixi a repetir que l’antesala dels Oscars són els Globus d’Or és que no ha estat atent últimament a la Mostra de Venècia. Aquí van veure la llum tant les dues guanyadores de l’Oscar a la millor pel·lícula més recents, Birdman (2014) i Spotlight (2015), com Gravity (2013) mesos abans d’emportar-se set estatuetes. En la seva 73a edició, el festival de cine més veterà del món exhibeix a partir d’avui els títols que aviat seran esmentats en successives gales de premis. I molt més.

CANDIDATES VOCACIONALS Entre les competidores amb fam de guardó destaca La La Land, de Damien Chazelle, amb la qual s’inaugura el certamen i en què Emma Stone i Ryan Gosling es dediquen a la ballaruga en homenatge als musicals del Hollywood daurat; i el drama romàntic The light between oceans (La llum entre els oceans), de Derek Cianfrance, que també inclou repartiment de luxe: Alicia Vikander, Michael Fassbender i Rachel Weisz. Però si parlem  d’estrelles, n’hi ha dues que a Venècia brillaran el doble. Natalie Portman presenta Jackie, esperadíssim biopic de Jacqueline Kennedy que sens dubte l’obligarà a fer lloc a la seva vitrina, i Planetarium, una història de fantasmes en què comparteix escenes amb la fillíssima Lily-Rose Depp. I a Amy Adams en uns mesos la tindrem en alfombres vermelles, llistes de nominacions i fins i tot a la sopa gràcies a dues obres que aquí es presenten: el thriller Nocturnal animals, el retorn a la direcció del modista Tom Ford, i Arrival (L’arribada), de Denis Villeneuve, ciència-ficció per a llestos inspirada meitat en L’arbre de la vida i meitat en Encontres a la tercera fase.

RACIÓ DE CRISPETES ¿Què fa un film de marcians com L’arribada a la secció oficial d’un gran festival? El cas és que a la Mostra no fan escarafalls del cine de gènere. Aquest any la competició inclou The bad batch, comèdia caníbal protagonitzada per Jim Carrey i Keanu Reeves, i fora de concurs, Denzel Washington i Etha­n Hawke clausuraran el certamen amb Los siete magníficos, remake del western clàssic de George Stevens (¿o era d’Akira Kurosawa?). El drama esportiu The bleeder recordarà el boxejador Chuck Wepner, que als 35 anys va lluitar contra Muhammad Ali i que va inspirar Rocky Balboa. I Mel Gibson estrenarà Hacksaw Ridge, epopeia bèl·lica sobre l’heroic periple d’un metge militar durant la segona guerra mundial.

RENAIXEMENTS ARTÍSTICS És la primera pel·lícula que Gibson dirigeix des d’Apocalypto (2006), i potser gràcies a ella aconseguirà que la indústria finalment perdoni les seves ficades de pota. Ell no és l’únic que busca una resurrecció artística a Venècia. On the milky road és el retorn a la direcció del serbi Emir Kusturica des de Promet-me (2007), i Terrence Malick intentarà a la Mostra  recuperar el crèdit perdut primer amb To the wonder, escridassada en aquest mateix festival el 2012, i després amb Knight of cups (2015), xiulada a la Berlinale el 2015. Aquí estrenarà Voyage of time, documental en què fa 30 anys que treballa i que, en tan sols una hora i mitja, explica la història de l’univers sencereta.

Notícies relacionades

LA LÍNIA DURA També la cinefília insubornable tindrà amb què entretenir-se. Per als que no en van tenir prou amb les vuit hores de metratge de la seva anterior pel·lícula, A lullaby to the sorrowful mistery, el filipí Lav Diaz torna amb The woman who left, que, comparada, és gairebé un curt: no arriba a les quatre hores. El rus Andrei Kontxalovski estrena el drama sobre la segona guerra mundial Paradise, i l’ucraïnès Serguei Loznitsa medita sobre la memòria de l’Holocaust al documental Austerlitz. L’actor James Franco tornarà a demostrar que és un paio molt llegit: com a director ja ha adaptat Cormac McCarthy i William Faulkner –dues vegades–, i la seva nova pel·lícula es basa en En dudosa batalla, de John Steinbeck. I l’alemany Wim Wenders estrena The beautiful days of Aranjuez, segons sembla una llarga conversa d’amor entre un home i una dona. En 3D.

EN CASTELLÀ Tan sols un any després que Veneçuela s’emportés el Lleó d’Or (amb Desde allá, de Lorenzo Vigas), Llatinoamèrica acapara la competició veneciana. Així, des de Xile arriba El Cristo ciego (també és xilè Pablo Larraín, director de Jackie); Mèxic aporta La región salvaje, i El ciudadano ilustre parla amb accent argentí encara que en realitat es tracta d’una coproducció espanyola. ¿Aquesta és tota la nostra presència aquest any a la Mostra? Gairebé. Raúl Arévalo presenta en seccions paral·leles el seu debut darrere de la càmera, Tarde para la ira. El que sabem sobre ella de moment és tot bo.