19 d'agost de 1936: El mite (i 5)

És una mica prematur dir que Federico García Lorca es va convertir en mite l’endemà del seu assassinat. Si no va ser així va ser perquè les notícies van trigar unes setmanes a obrir-se pas. Però aquesta pedra llançada a l’aigua de la ignomínia va començar a formar cercles concèntrics fins a convertir-lo en el símbol de l’Espanya progressista i, més tard, ven­çuda.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

No obstant, la família va conèixer la seva mort la mateixa tarda, a través d’un acte repugnant. Un membre de l’esquadra assassina es va presentar a casa de la família Lorca acompanyat per altres membres de l’escamot, amb una nota firmada de pròpia mà pel poeta: «Et prego pare que a aquest senyor li entreguis 1.000 pessetes com a donatiu per a les forces armades». El pare va pagar religiosament pensant que salvava la vida del seu fill, però –com explica Gibson– al cap de poc d’anar-se’n els esquadristes, el xòfer de la família, que havia estat parlant amb els soldats, el va informar que el crim ja s’havia realitzat i com a prova va aportar un paquet de LuckyStrike, la marca de Federico.

A principis de setembre els diaris republicans donen per certa la mort. Madrid, on té tants amics, plora el poeta. Barcelona, que va disfrutar de les seves estrenes teatrals més sonades, també. H. G. Wells, autor de 'La màquina del temps' i de 'La guerra dels mons', a més de socialista convençut, es dirigeix a les autoritats rebels de Granada des de la seva presidència del PEN Club. A l’altre costat de l’Atlàntic, a l’Argentina, on en el passat s’havia rebut Lorca com avui una estrella de rock, Jorge Luis Borges juntament amb una trentena d’autors argentins protesten en una carta al president de la Junta de Defensa Nacional a Burgos. Però potser la reacció més visceral sigui la d’Antonio Machado: «Te cantaré la carne que no tienes, / los ojos que te faltan, / tus cabellos que el viento sacudía, / los rojos labios donde te besaban…».