80 esquelets lligats de mans treuen a la llum una execució en massa al segle VII aC

Les imatges són macabres i mostren l'horror d'uns cossos apilats, amb les boques obertes i les extremitats recargolades."Tots van ser lligats i la majoria eren corpulents i molt joves quan van morir", apunta la cap de les excavacions, Stella Chryssoulaki, sobre els 80 esquelets lligats de mans trobats a l'abril en un cementiri de la badia de Faliro, al sud d'Atenes i que segons els arqueòlegs podrien datar del segle VII abans de Crist i haurien pogut ser de víctimes d'una execució en massa.

"Van ser executats tots de la mateixa manera. No obstant, van ser enterrats amb respecte", ha indicat Chryssoulaki. El descobriment, que va tenir lloc durant la construcció d'una òpera entre el sud d'Atenes i el port de Pireu, suposa un misteri per als experts, que miren de trobar més dades sobre els esquelets mitjançant proves d'ADN. Segons les investigacions inicials, tot apunta que les víctimes no eren esclaus.

LA TEORIA DEL COP D'ESTAT

"Es tracta d'un període de temps en el qual la societat atenesa estava en continu conflicte. Els aristòcrates i els nobles lluitaven pel poder", assenyala l'arqueòloga. Tot apunta que els cossos corresponen a seguidors de Ciló, el noble atenès i campió olímpic que va portar a terme un intent de cop d'Estat l'any 632 a.C. amb l'ajuda del seu padrastre, Teàgenes de Mègara.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Segons els historiadors, que treballen sobre una àrea de 170.000 metres quadrats, Ciló es va amagar en un temple de l'Acròpolis després que fracassés l'intent colpista. Malgrat que va aconseguir escapar-se, els seus seguidors van ser assassinats en represàlia pel que havia passat. "Potser una vegada tinguem els resultats de les proves d'ADN podrem aclarir les hipòtesis plantejades fins al moment", ha afirmat Chryssoulaki.

L'equip d'arqueòlegs ha insistit a dir que es construeixi un museu en el lloc de la troballa com a part d'un monument en honor de les vides dels atenesos d'aquella època. "Un cementiri és una primera i última fotografia en relació amb l'antiguitat d'aquelles persones que passen de la vida a la mort", opina l'experta.