Anar al contingut

¿Per què no s'estrena 'Callback'?

Tres mesos després de triomfar a Màlaga, 'Callback' segueix sense estrenar-se. El seu director, el barceloní Carles Torras, ens ho explica

Olga Pereda

Va conquistar la Bisnaga d’or en l’últim Festival de Màlaga. També el premi al millor guió i al millor actor protagonista. Sortir per la porta gran del certamen de cine espanyol (l’abril passat) li va donar poder mediàtic: el seu nom va aparèixer als telenotícies i va obrir la secció de cultura dels diaris. El món del cine va donar l’enhorabona a Carles Torras (Barcelona, 1974) per haver parit un thriller atípic rodat en anglès i que mostra la baixada als inferns d’un psicòpata que viu als terribles, extrems, competitius, classistes, racistes i sorollosos carrers de Nova York. Però ja han passat tres mesos i Callback –pel·lícula arriscada, però perfectament assumible per a l’espectador– segueix sense estrenar-se als cines. ¿Per què?


ELS PASSADISSOS DEL FESTIVAL

Torras és un vell conegut del festival de Màlaga (Open 24, Trash). En l’última edició, va tornar a presentar la seva nova pel·lícula –rodada a la gran poma amb escassos 300.000 euros sota el segell de la seva productora i amb ajuda de TV-3– sense tenir tancada la distribució. Va aprofitar els passadissos del certamen, precisament, per buscar-la. Però no la va trobar. Ni tan sols el dia del palmarès. «La majoria de les pel·lícules van a Màlaga amb la distribució pactada. Els distribuïdors ja havien apostat per alguns títols i suposo que se’n van emportar una decepció al veure que el que guanyava era jo. El cert és que Callback no els interessava. Potser primen els criteris de comercialitat abans que els de qualitat», comenta el realitzador a aquest diari. Acostumat al cine de guerrilla, Torras no vol donar imatge de director ploramiques. El que pretén és analitzar com està el mercat i demanar una empenta al cine indie. Hi ha món més enllà dels films produïts i eternament promocionats per les grans factories: Antena 3 i Tele 5.
 

OFERTES AMB TRAMPA

Amb els seus premis a la mà, Torras va trucar a les portes dels distribuïdors. Molts ni tan sols es van prendre la molèstia de contestar. Altres, una minoria, sí que ho van fer. Van aplaudir la pel·lícula, però van assegurar que no podien absorbir més títols perquè la seva agenda d’estrenes ja estava ja al límit. El cineasta barceloní sí va tenir ofertes en ferm. Però hi havia trampa. «Lo que em proposaven és algo habitual en el cine indie espanyol. Bàsicament, consisteix en que tu corris amb les despeses de publicitat i les còpies. És a dir, tu assumeixes tot el risc. I ells, res. Crec que si algú està interessat a distribuir una pel·lícula hi hauria d’arriscar també alguna cosa, ¿no?».


TRUCAR CINE A CINE

Una vegada arribats a aquest punt, va pensar en una solució in extremis. Convertir-se en distribuïdor. És a dir, agafar la seva pròpia pel·lícula i trucar directament als cines. Ciutat a ciutat. Sala per sala. Era una opció, sí. Però titànica i frustrant. «Aquesta no és feina d’un director, és un terreny desconegut i et veus sense forces. La majoria de les sales de cine tenen compromisos amb distribuïdors i a tu no et fan gaire cas», es lamenta.


LLUM AL FINAL DEL TÚNEL

Torras, que com tot director fa cine perquè el públic el vegi, es troba en negociacions ara mateix amb un distribuïdor. Sembla que hi ha llum al final del túnel. Això sí, gràcies a una ajuda de les institucions catalanes. Al tractar-se d’una producció catalana, l’Administració autonòmica hi aportaria el 50% del cost que suposen les còpies i la publicitat. Si finalment (i ja és molt dir) l’acord es forja, Callback estarà en cines. Per fi.


LA LLUITA CONTINUA

La lluita no s’acabarà amb aquesta esperada (i hipotètica) estrena. Bregat en el combat gràcies als dos anteriors films, sap relativitzar el fet de no tenir distribució. Primer, perquè està mirant de vendre-la a TVE. Segon, perquè la carrera internacional de Callback va disparada. Acaba de guanyar el premi del jurat del festival de Brussel·les i està a punt de tancar la seva presència en certàmens «molt importants». I tercer, perquè està negociant amb Netflix, plataforma a la qual és més fàcil tenir accés si la cinta, com és el cas, ve avalada per premis. Si Netflix compra, l’esgarrifosa (i molt entretinguda) història del psicòpata novaiorquès seria a 137 països i arribaria a milions d’espectadors.

0 Comentaris
cargando