El president de RBA pagarà 4,8 milions d'euros per frau fiscal

La fiscalia i el president del grup editorial RBA, Ricardo Rodrigo, han arribat a un acord pel qual l'editor accepta haver comès quatre delictes contra la Hisenda Pública, penats amb quatre penes de sis mesos de presó i multes d'1.572.453 euros, per haver deixat de pagar a Hisenda 2,3 milions d'euros els anys 2005 a 2008, quantitat que ja va ingressar en el jutjat el mes de febrer passat. Junt amb gairebé un milió d'euros per interessos de demora, l'editor haurà hagut d'abonar a Hisenda 4,8 milions d'euros.

En l'escrit dirigit al jutjat d'instrucció número 3 de Barcelona i firmat amb la conformitat de totes les parts, s'estableix que Rodrigo, "en lloc de declarar els seus rendiments del treball en el seu propi IRPF, com resultava procedent", va ubicar la majoria de les seves rendes a la societat H, SA, que "aparentava realitzar una suposada activitat de 'creació editorial' a favor del grup RBA". Al mateix temps, dels comptes d'aquesta societat es deduïen "elevats imports de despeses que en realitat es corresponien a despeses d'índole particular" que permetien a Rodrigo mantenir "intacta la seva elevada capacitat de despesa personal", i per això "l'acusat eludia tributar per IRPF les rendes que obtenia".

En la seva pròpia declaració d'IRPF, l'editor sols va declarar ingressos pel seu treball a RBA i l'empresa CIS, propietat igualment de l'editor i de la seva família, 110.888, 131.470, 144.883 i 155,466 euros en els exercicis de 2005, 2006, 2007 i 2008. Per aquestes quantitats va pagar a l'erari 4.188, 7.157, 5.805 i 5.221 euros, respectivament.

SERVEIS EDITORIALS FICTICIS

No obstant, en paral·lel, la societat H, SA -propietària per una altra part de gairebé un centenar d'immobles, com la vivenda unifamiliar per la qual Rodrigo pagava un lloguer de 900 euros al mes, amb un rendiment deficitari- va presentar en el conjunt d'aquests quatre exercici ingressos per 20,7 milions d'euros, al mateix temps que deduïa despeses per valor de 13,2 milions d'euros, entre els quals figuraven "una sèrie de despeses relacionades amb l'ús i gaudi de la vivenda, o amb despeses d'índole personal de l'acusat i la seva família (viatges, roba, complements, manteniments, personal domèstic, etc.)" per import de 3.083.642 euros. 

El text de l'acte de la fiscalia detalla que els serveis editorials a RBA eren únicament els prestats pel propietari del grup, i que per això en realitat "són els rendiments del treball" de Rodrigo, i les despeses de personal no es corresponien a "personal capacitat per a la realització de les activitats facturades, al tractar-se els empleat de H de persones relacionades exclusivament amb la vivenda o serveis privatius de l'acusat i la seva família (personal de neteja, cuineres, mainaderes, jardiners, xòfers, etc)". 

La conclusió és que la diferència entre el que Rodrigo va tributar realment i l'import defraudat implica que va deixar de pagar a Hisenda, en cadascun dels anys a què fa referència l'actuació del fiscal, 464.724, 548.506, 651.362 i 655.017 euros (en total, 2,3 milions d'euros).

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

El 7 de febrer, l'editor ja va ingressar al compte del jutjat "la quantitat corresponent al total import del perjudici patrimonial causat a l'Erari Públic", incorporant-hi els interessos per demora, fins a un total de 3.268.084 euros.

La qualificació fiscal firmada amb conformitat de les parts estableix que els fets constitueixen quatre delictes contra la Hisenda pública obra de Ricardo Rodrigo i que, després de considerar l'atenuant de "reparació del perjudici causat", suposen penes de sis mesos de presó per cadascun dels delictes, multes que sumen 1.575.453 euros i la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions públiques i beneficis o incentius fiscals durant 18 mesos per cada delicte, sense que fiscal i advocat de l'Estat s'oposin, al no tenir antecedents penals l'editor, "a la concessió al mateix del benefici de suspensió d'execució de la pena en els termes que s'hi convinguin". El procediment implica que s'assenyali dia de judici i es dicti sentència d'acord amb la qualificació dels fets acordada.