Els 'bots' no són ficció

En aquest segle no és necessari conquistar nous territoris ni imposar normes o tecnologies de transport per aconseguir l'hegemonia. Vivim en una societat en què una gran part del treball el fan les màquines.

Imaginin-se si totes les recerques que efectuem a Google les haguessin de fer milions de persones contractades per a això. Impossible. Hi ha tasques que ja són només aplicables a les màquines. Però perquè funcionin és necessari que els humans les programin.

Mentre que la transformació que va impulsar Gutenberg va ser una mobilització de l'alfabet i els seus usos, les mutacions sistemàtiques del digital ho estan canviant tot i creant nous ecosistemes i maneres de viure. El cor informàtic de demà no estarà en els sistemes operatius tradicionals (Windows, Mac, IOS, Android) sinó en plataformes d'àudio i text, amb les quals podrem conversar, mirar i ser vistos i amb les quals compartirem la nostra vida de la manera com ara ho fem amb altres éssers humans.

Seran sistemes plens d'intel·ligència artificial i realitat virtual que s'acostaran cada vegada més al que durant milers d'anys hem definit com a humà, imitant els nostres comportaments sensorials i cerebrals i, al mateix temps, complementant-nos. Estem parlant de màquines que ens responen, d'assistents virtuals, de robots amb els quals conversar. Màquines amb una enorme quantitat de dades, sensors, píxels, algoritmes, portes d'intel·ligència artificial, però també de programació neurolingüística i connectades al núvol, capaces d'oferir serveis personalitzats a demanda.

No és ciència-ficció: molts utilitzem ja 'bots' [programes informàtics que imiten comportaments humans] o 'chatbots' que s'integren en la missatgeria o l'SMS i que ens ofereixen serveis a través de converses reals per informar-nos, reservar vols, habitacions d'hotel, demanar menjar, sol·licitar un taxi, organitzar l'agenda o simplement jugar. Tot plegat es pot fer mentre es condueix un cotxe o sense haver d'escriure un text o obrir una aplicació. Són majordoms virtuals que anticipen les nostres necessitats, responen preguntes, reconeixen la nostra salut, llenguatge i costums. Siri d'Apple, Google Nox, Alexa del terminal Echo d'Amazon i Cortana de Microsoft van iniciar el camí. Els seus bots permeten la recerca per veu, però això només és el començament.

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

Els fundadors de Siri presentaran ben aviat Viv, i Google ja treballa en un competidor d'Echo. Juntament amb el desenvolupament d'aquestes plataformes controlades per veu, s'estan desenvolupant funcions de lectura automatitzada en el mòbil, que en confluència amb els auriculars sense cable ens posaran ben aviat a tots un ordinador a l'orella que podrem utilitzar com el nostre secretari particular.

Si hi afegeixen la realitat virtual (Samsung està treballant en unes lentilles connectades i Google ha presentat una patent per injectar imatges a la retina) potser entendran el pronòstic dels que creuen que en cinc anys no sabrem si parlem amb una persona o amb una màquina quan discutim amb nosaltres mateixos.