Colòmbia ensangonada

La història que va commoure durant més de 20 anys Carlos Fuentes (Panamà, 1928-Ciudad de Mèxic, 2012) i que ara es publica de manera pòstuma és la història de Carlos Pizarro Leongómez, guerriller líder de l’M-19 que, després d’abandonar les armes, es va convertir en candidat a la presidència de Colòmbia i que un dia primaveral de l’abril del 1990 va ser assassinat per diversos sicaris a bord d’un vol que l’havia de traslladar a Barranquilla. Aquesta història va ocupar la ment de l’escriptor durant molts anys i no va ser fins molt després que va trobar la manera com havia de narrar la història criminal –una altra– de Colòmbia: «No hi ha res a Colòmbia […]. No hi ha Estat, no hi ha nació, no hi ha memòria. Hi ha rancors vius. Només hi ha amor i odi». Quan Fuentes va trobar la veu, va trobar el vòrtex de la violència infernal que dessagnava un país martiritzat per les guerrilles, el narcotràfic, la corrupció i els paramilitars. És d’aquesta manera que el narrador pot dir que «parlar de la història era parlar de la violència, memoritzar-la com les taules de multiplicar, cada mort igual a una venjança».

A cavall de la història plural i la crònica personal, Fuentes inocula el verí de la ficció a un fet que el va torbar. Com explica Ortega a l’extraordinari pròleg, «pocs llibres li van costar tants anys, esborranys i recomenços». En l’obra, no va renunciar a desarticular, sense dies, sense dates, la història d’un home convertida en destí d’un país i d’un continent: «cantar la còlera de l’Aquil·les colombià, però també, sens dubte, descobrir la passió d’Aquil·les, els seus amors, raons, dubtes».

Acoblada como si es tractés d’un puzle, la mestria tècnica de Fuentes ofereix a Aquiles o El guerrillero y el asesino tots els seus fruits: a l’inici i al final, la mateixa escena coneguda per tothom, la mort de l’heroi; i a les escenes interiors, un baix continu de records familiars, la història d’amor, les contradiccions de les ideologies revolucionàries, una mena de genealogia de la violència que prepara el lector per a l’apoteosi final en una paràbola extrema que permet rellegir la novel·la com el paradigma contradictori de sacrifici i mort d’un home (i un país) que va perdre «la guerra per guanyar la pau», en paraules d’Ortega.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

FE EN LA FICCIÓ / Imaginar una narració fragmentària d’un país castigat per tanta mort violenta («… la Violència era la nòvia enverinada de Colòmbia, el seu vampir de fang»), concebre una trama polièdrica d’una història certa i coneguda i fer-ho des d’un punt de vista narratiu mixt –tractament periodístic i assagístic de crònica personal i política, que voreja la història verdadera i per tant mentidera, amb tocs detectivescos– és la prova irrefutable que Fuentes va mantenir fins a l’últim sospir la seva fe indestructible en la ficció. Sense l’afany omnívor i totalitzador de La región más transparente, Cambio de piel i Tierra Nuestra, va saber convertir la sordidesa humana i la història natural de la destrucció (W. G. Sebald dixit) en el plaer de la història convertida en art.

‘AQUILES O EL GUERRILLERO Y EL ASESINO’ / Carlos Fuentes / Alfaguara / 200 pàg. / 17,90 €