Natalia de Molina: "No havia fet mai un personatge tan eròtic"

L'actriu presenta la pel·lícula 'Pozoamargo' en el festival D'A i forma part del seu jurat oficial

fcasals32048055 gra048  madrid  03 12 2015   con apenas 25 a os  n160425171100

fcasals32048055 gra048 madrid 03 12 2015 con apenas 25 a os n160425171100 / Emilio Naranjo

3
Es llegeix en minuts
JUAN MANUEL FREIRE / BARCELONA

Amb dos Goya sota el braç i una versatilitat cada vegada més gran, Natalia de Molina és una de les actrius espanyoles amb millor futur. Al D’A, el festival internacional de cine d’autor de Barcelona, presenta Pozoamargo (avui, a les 20.15 hores, Teatre del CCCB) i forma part del jurat oficial.

–¿Com va arribar a Pozoamargo? Sembla la seva pel·lícula més arriscada fins ara.

–Vaig conèixer el director, Enrique Rivero, en uns premis Asecan (Asociación de Escritores Cinematográficos de Andalucía) en què donaven un guardó a Vivir es fácil con los ojos ce­rrados i David Trueba em va demanar que anés a recollir-lo. Enrique se’m va presentar i em va dir que tenia una pel·lícula i que volia comptar amb mi. No sabia què pensar, jo no el coneixia de res, així que li vaig dir que parlés amb el meu representant.

–I va seguir les seves instruccions.

–No gaire després em van dir que havia preguntat per mi. Jo vaig veure les seves pel·lícules i vaig al·lucinar. Vaig acceptar, i tant que vaig acceptar. No havia fet mai res semblant, un personatge tan eròtic, tan sexual. La pel·lícula és un tractat sobre la culpa cristiana i jo faig d’una Lolita que, per descomptat, no té cap problema amb la culpa. Vam fer una prova abans, perquè ell no treballava mai amb actors, i per sort va anar bé.

–¿Vostè és la seva primera actriu professional?

–¡Sí, així és! El més difícil va ser estar a l’altura de Jesús Gallego [el protagonista masculí], un home molt pur que ho fa tot des del cor. Jo necessitava estar en sintonia amb això.

–¿Seria capaç de dir-nos què uneix, encara que sigui lleument, tots els personatges que ha interpretat? 

–És difícil, tots són diferents. Però s’assemblen en el fet que són dones fortes, dins de la seva fragilitat. Gairebé totes han sigut dones fortes.

–¿Quina pel·lícula o paper va fer que s’instal·lés en vostè la necessitat de ser actriu?

–No és una cosa que sàpiga realment. El que sé és que a l’institut, i una mica també ara, era molt tímida. A l’apuntar-me al grup de teatre vaig descobrir que a l’escenari era una altra Natalia, una amb ganes d’explicar alguna cosa.

–¿Quant deu de la seva carrera a David Trueba i 'Vivir es fácil con los ojos cerrados'?

–Molt. Suposo que, si no hagués sortit aquella pel·lícula, hauria seguit lluitant i alguna cosa hauria aconseguit. Però fer-la va ser una gran plataforma. Vaig aprofitar l’oportunitat que em brindava de treballar amb Javier Cámara i altres grans actors. He de donar les gràcies a Trueba per confiar en una noia desconeguda i jove.

–¿Va notar molt ràpid l’efecte del premi Goya guanyat per aquell paper (a la millor actriu revelació, l’any 2014)? 

–En realitat, des que el vaig guanyar fins que vaig tornar a rodar, va passar gairebé un any. Però després no vaig parar d’enllaçar projectes. La gent de la indústria m’havia posat cara i nom.

–Està per tot arreu: acaba de presentar la gala inaugural de Màlaga, triomfa en el cine amb Kiki, el amor se hace, fa de jurat al D’A…

–Això últim em fa molta il·lusió, perquè mai ho he fet. I és la meva primera visita al D’A. A mi el cine d’autor em fascina: és arriscat, narra històries noves… Només pel fet de poder veure aquestes pel·lícules ja em sento una persona privilegiada. I, com totes tinguin el nivell de les primeres que he vist, serà bastant difícil deliberar.

–Entre les seves pròximes estrenes hi ha un treball del gènere de ciència-ficció, 'Rendezvous'.

–Sí, bé, és una pel·lícula de fa sis anys… I ha sortit ara. La vam fer un grup de xavals amics sense cap mena de pretensió.

Notícies relacionades

–¿Té por de veure-la?

–No, no, tinc curiositat, per veure una mica l’evolució. Perquè no és la Natalia que hi ha ara, això segur. És una obra bastant única en la meva carrera, amb naus espacials i altres elements. Tot molt friqui.