Plácido Domingo celebra les seves bodes d'or amb el Liceu

Quan va iniciar la seva carrera com a cantant Plácido Domingo mai es va imaginar un protagonisme tan longeu en la lírica, on ha interpretat 146 rols que pensa incrementar en pròximes temporades. Als seus 75 anys, el tenor espanyol reconvertit en baríton celebrarà dissabte el mig segle del seu debut al Liceu com a protagonista de Simon Boccanegra, de Verdi. Davinia Rodríguez, Ramon Vargas i Ferruccio Furlanetto, entre altres, l’acompanyaran en escena amb l’Orquestra i els cors del Gran Teatre dirigits per Massimo Zanetti.

Serà la seva funció número 3.822. «Les compto totes», assegura aquest incombustible artista que ahir va arribar a Barcelona procedent de Nova York, on dissabte va interpretar el mateix rol. «Al MET sumo 750 funcions cantades, i dirigides, gairebé 200. És un nombre enorme», reconeix.

Al Liceu ha actuat més d’un centenar de vegades en 31 òperes i dos concerts des del debut l’1 de gener de 1966, que també va suposar el seu debut a Espanya. Llavors va interpretar La mulata de Córdoba, de José Pedro Moncayo; Carlota, de Luis Sandi, i Severino, de Salvador Moreno amb l’Òpera Nacional de Mèxic. «El Liceu de fa 50 anys té poc a veure amb el d’avui. Ha pujat de categoria».

L’artista va viure a Barcelona entre el 1972 i el 1980. «Quan venien les festes tots els cantants importants que vivíem a Barcelona, com Montserrat (Caballé), Jaume Aragall, Vicente Sardinero, Pedro Lavirgen i, més tard, Joan Pons i Josep Carreras, ens ajuntàvem. Això permetia muntar al Liceu repartiments que difícilment veies en altres llocs».

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Recorda amb especial il·lusió una Manon Lescaut, de Puccini, el 1972 amb Virginia Zeani i les funcions d’I vespri siciliani, de Verdi, i L’Africaine, de Meyerbeer, amb Montserrat Caballé el 1975 i 1977, respectivament. «També va ser molt especial la famosa Fedora amb Renata Scotto, on vam donar la benvinguda a Josep Carreras la nit que, després d’un any absent a causa de la leucèmia, va tornar al Liceu com a espectador».

SENSE DATA DE RETIRADA

Tot i l’edat, Domingo considera que no ha arribat el moment de la retirada. Mentre se senti bé de facultats i la salut aguanti –el 2010 va superar un càncer de còlon– seguirà endavant. «Jo sóc el jutge més dur amb mi mateix», afirma. Entre els seus pròxims projectes figura Thaïs, que cantarà al Liceu la temporada que ve. A més prepara dos nous rols verdians: el Marquès de Posa a Don Carlo i el de Miller, de Luisa Miller. També li interessa Belisario i Roberto Devereux. «Tinc compromisos els pròxims tres anys però no sé si hi arribaré. Això espero».