Patricio Pron: el relat perdut

A 'No derrames tus lágrimas por nadie que viva en estas calles', l'escriptor argentí juga fins a l'extenuació amb la realitat i la ficció, la veritat i la mentida, la història i la literatura

ealos16080761 barcelona 25 05 11 icult  patricio pro escritor   160321201331

ealos16080761 barcelona 25 05 11 icult patricio pro escritor 160321201331 / FRANCESC CASALS

2
Es llegeix en minuts
Ricardo Baixeras
Ricardo Baixeras

Crític literari

Especialista en en literatura llatinoamericana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

'No derrames tus lágrimas por nadie que viva en estas calles'

Patricio Pron Literatura Random House 348 páginas. 20,90 € (E-book, 9,99 €)

La producció de sentit que hauria de conjuminar qualsevol obra literària no sempre ha recaigut en l’autor. En no poques ocasions s’ha volgut fer del procediment la literatura mateixa. ¿Quina condició, si n’hi hagués, hauria de tenir una obra literària sense autor? ¿Pot ser llegit el feixisme com una condició més del que és literari? ¿I el futurisme? En una novel·la tan complexa com aquesta les respostes no són simples. Patricio Pron (Rosario, Argentina, 1975) ha escrit un text que torna sobre el passat dolorós que ja va encarar a El comienzo de la primavera (2010) i que va plasmar en forma d’assaig en l’excel·lent El libro tachado. Prácticas de la negación y del silencio en la crisi de la literatura (2014). L’autoria esborrada, silenciada, restringida, suspesa. Els autors i les històries perdudes, represaliades, destruïdes, bloquejades. Els escriptors anònims, falsificadors, desapareguts o silenciats. Tot això cap en aquest nou text enlluernador.

Notícies relacionades

PASSAT, PRESENT I FUTUR / La trama s’inicia amb un Congrés d’Escriptors Feixistes Europeus que s’havia de celebrar l’abril del 1945. La novel·la bascula a través del record que aquest congrés va tenir en alguns dels seus supervivents el 1978 i a través de la repercussió de tots aquests esdeveniments durant unes protestes el 2014 a Milà. Passat, present i futur es barregen en un llibre calidoscòpic que suscita idees literàries sobre com llegir certs textos, per més aberrants o bojos que ens semblin els seus autors. És així que és possible «concebre el relat com una totalitat que s’ha perdut, o com un objecte que no poguéssim comprendre». No es tracta tan sols de discutir les relacions entre política i literatura, entre vida i art. Reflexiona amb lucidesa sobre com hem d’entaular conversa amb alguns textos i, en definitiva, es pregunta per com llegir o a qui pertany la literatura: ¿a qui produeix el text o a qui el llegeix?

    Jugant fins a l’extenuació amb realitat i ficció, veritat i mentida,  història i literatura, l’autor argentí incendia la república de les lletres per dir-nos que la realitat i els esdeveniments històrics que l’acompanyen no són innocents. Si el relat està perdut és perquè la història d’un text afirma una qüestió essencial que en altres temps va poder significar una certa manera moral d’escometre la realitat i que avui potser significa una afirmació intempestiva.