El CCCB acull la creativitat més contemporània de l'Àfrica

«El futur li correspon a l’Àfrica, perquè sembla que a la resta del planeta ja ha arribat». Ho afirma Okwui Enwezor, director del Haus der Kunst de Munic, i ho fa amb motiu de la mostra 'Making Africa'. ' Una exposició projectada per trencar estereotips sobre el continent: el nen afamat, el dictador corrupte, el servent taciturn i el bon salvatge. Una exposició pensada per explicar l’Àfrica a partir del relat que construeixen els seus propis habitants, no els europeus. I una exposició que posa en evidència al CCCB de quina manera el disseny promou canvis a la zona.

    Per a això «primer s’ha de desconstruir l’Àfrica», afirma Amelie Klein, comissària, juntament amb Enwezor, i especialista del Vitra Museum, coproductor de la mostra amb el Guggenheim. «Hi ha 54 països, mil milions d’habitants, 2.000 llengües i un nombre inabastable d’ètnies. És impossible parlar d’una sola Àfrica i d’un sol disseny africà», sosté. I això és el que queda clar en la instal·lació que recull les opinions, no sempre coincidents, de 75 personalitats del continent. «No es pot limitar tot això a un estereotip». 

    Així que les impossibles ulleres de Cyrus Kabiru que reben el visitant són una gran metàfora del canvi de perspectiva que s’imposa. «No neguem que a l’Àfrica hi ha corrupció i fam, però també hi ha una creixent classe mitjana i una activa escena creativa». ¿Exemples? El 2012 es van donar d’alta més de 650 milions de mòbils, una aplicació creada a Lagos es va descarregar dos milions de vegades en 180 països en només una setmana i només a França es beu més xampany que a Nigèria. 

MIRADA CRÍTICA

Vistes així les coses, per lluitar contra els clixés s’imposa la ironia: una negra albina és negra, però també és blanca, com mostra la sèrie 'Albus' del sud-africà Justin Dingwall; i s’imposa la realitat: si als anys 60 els africans participaven de la cultura pop (només cal veure les imatges del malià Malick Sidibé), al segle XXI creen aquesta cultura. Ho evidencia 'Happy', un muntatge realitzat a partir dels vídeos filmats al continent i penjats a Youtube, l’any 2014, després del fenomen viral que va suposar la cançó de Pharell Williams. 

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

    També hi ha mirada crítica, com la del belga establert a Senegal Fabrice Monteiro. Les seves belles fotos amaguen en realitat les escombraries que acumula una de les zones més contaminades del país; i visualització de la doble via econòmica del continent: la submergida i la legal, com mostra 'Jua Kali City', dels kenyans Tahir Kamali, Dennis Muraguri i Tonney Mugo.   

    Els citats són alguns dels 120 artistes presents a l’exposició, i les seves peces, algunes de les 300 que acull la mostra que recorre diferents àmbits creatius. No en va, «el disseny africà del segle XXI és multidisciplinari i col·laboratiu» i surt d’una «generació que utilitza les noves tecnologies, està formada i és políticament activa», afirma Klein.