ELS PROTAGONISTES

DiCaprio, el pla ha funcionat aquesta vegada

L'actor podrà per fi girar full després d'haver convertit la persecució de l'Oscar en gairebé una obsessió

rtapounet32986123 leonardo dicaprio accepts the oscar for best actor160229133700

rtapounet32986123 leonardo dicaprio accepts the oscar for best actor160229133700 / MARIO ANZUONI

2
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Només una amenaça de bomba o un acte de Déu podrien haver evitat que Leonardo DiCaprio s'emportés ahir a la nit l'Oscar gràcies a la cinquena nominació de la seva carrera. Però que fos tan cantat no significa que fos just. DiCaprio, que quedi clar, és un actor magnífic, dedicat a fer cine seriós per a alguns dels millors directors de la indústria. De fet, hauria d'haver recollit l'estatueta fa dos anys gràcies al seu magnètic retrat d'un sociòpata a 'El lobo de Wall Street', o, per què no, pel seu treball a 'Infiltrats' (2006), que ni tan sols li va proporcionar una candidatura.

Però la que ofereix a 'El renacido' és la menys interessant, com a mínim, de les seves quatre últimes interpretacions. Al llarg de la pel·lícula, DiCaprio només té ocasió de grunyir, gemegar i arrebossar-se en brutícia i sang i, en general, patir com un gos. No té temps d'explorar el seu personatge, tan sols reacciona davant els elements. La pel·lícula és essencialment un documental sobre un actor que vol, però molt, que li donin el seu Oscar d'una vegada.

DiCaprio és un home immensament poderós, i posseeix una llista de conquistes que no té res a envejar al catàleg de Victoria’s Secret, i mansions per tot el món, fins i tot una illa a Belize. Però també té clavada al cor una espina per totes aquelles revistes adolescents que durant anys van posar la seva cara a la portada, malgrat que ell no ho va demanar mai i, les seves eleccions professionals ho testifiquen, sempre va intentar evitar-ho. Des d'aleshores, segueix immers en una lluita eterna per demostrar la seva vàlua, fins i tot malgrat que ja gairebé ningú en dubte.

PATIMENT FÍSIC

Notícies relacionades

I aquí és on entra el guió d''El renacido'. És obvi que, al llegir-lo, DiCaprio devia pensar: "Podria guanyar l'Oscar". Perquè tothom sap que, segons la lògica de l'Acadèmia de Hollywood, una interpretació no és del tot rodona si no implica patiment físic. Segons el que tant ell mateix com González Iñárritu s'han esforçat a deixar clar els últims mesos, ni Chuck Norris hauria pogut suportar el que l'actor va suportar durant el rodatge. Va patir successives febres, i es va haver de menjar un peix viu i fetge cru de bisó, i fins i tot va dormir dins d'un cavall perquè, ho diu Iñárritu, era l'única manera de capturar la veritat.

Per si aquesta campanya no hagués sigut suficient per si mateixa, va estar amanaida amb la percepció pública que ja era hora que a DiCaprio se li fes justícia. Va ser nominat per primera vegada als 19 anys per '¿A qui estima, en Gilbert Grape?' (1993), i des d'aleshores cada nou paper semblava acuradament dissenyat per proporcionar-li el premi. Va intentar transformacions físiques i accents exòtics, va experimentar amb el Mètode, va associar el seu nom als de Scorsese, Eastwood, Mendes i Nolan, i paral·lelament fins i tot va ajudar a salvar les balenes. Però res va funcionar, i l'assumpte es va convertir en una obsessió col·lectiva. Hi ha videojocs i aplicacions per a mòbil dedicades a això, i segons sembla un grup de fans russes fins i tot van fondre les seves joies per poder regalar-li a Leo un Oscar succedani en cas que l'Acadèmia el tornés a castigar. Però no ha sigut així, i ara tant ell com la resta del món podem girar full.