'Western', el gènere renascut

Donat constantment per mort, si més no des dels anys 80, el western sempre reneix, com ho fa el personatge de Leonardo Di Caprio a El renacido, que és, a més a més d’una pel·lícula de l’Oest a l’estil d’Alejandro González Iñárritu (és a dir, més formalista que intensa, més arty que física), una nova versió de L’home en una terra salvatge (Richard C. Sarafian, 1971). Totes dues estan basades en el mateix fet real que va tenir lloc l’any 1820, quan el guia d’un grup de paranyers va ser atacat per un ós (magnífica escena a El renacido) i abandonat pels seus companys. Una història clàssica de supervivència i venjança.

El renacido coincideix a la cartellera amb un altre western esperat, Los odiosos ocho, segona incursió al gènere de Quentin Tarantino després de Django desencadenat (2012). Que el director repeteixi gènere és notícia, encara que la primera sigui una rememoració de l’euro-western i la segona sigui una barreja hiperbòlica que fins i tot accepta elements del giallo italià.

Si bé l’actual indústria cinematogràfica ha girat l’esquena al western pel que fa a producció normalitzada, no pot ser casualitat l’existència al mateix temps de dues pel·lícules de l’envergadura de Los odiosos ocho i El renacido. Alguna cosa està passant, encara que òbviament el prestigi dels dos directors hi juga a favor. Si haguessin sigut firmades per altres, possiblement no s’haurien ni fet.

Així que tornem a una situació que s’ha donat molt durant les dues últimes dècades. Tarantino és un devot del gènere, com també ho són els actors Clint Eastwood, Kevin Costner, Ed Harris i Brad Pitt, que han mantingut viva la flama del gènere aquests 25 anys amb els seus particulars capritxos com a actors, directors o productors: Sense perdó, Open Range, Appaloosa i L’assassinat de Jesse James comès pel covard Bob Ford. Tots, westerns de càmera: més barats i sense estampides de bisons tan difícils d’acceptar amb efectes numèrics (el western és el gènere fisicoanalògic per excel·lència, malgrat l’esmentada escena de l’ós a El renacido).

Aquesta situació, la de l’estrella que vol protagonitzar un western i l’acaba produint o dirigint, s’ha repetit amb Michael Fassbender, que ha finançat Slow West (2015), de John Mclean. Estrenada fa uns mesos al nostre país, compleix els requisits del western de càmera. Rodat a Nova Zelanda (el gènere busca nous escenaris naturals, igual que als anys 60 va recalar a la geografia almerienca), narra la relació entre un aguerrit malfactor i un jove i eixelebrat aristòcrata escocès, i uneix seqüències de violència visceral i altres moments de poètica una mica embadocada.

En escenaris de Sud-àfrica es va filmar The Salvation (2015), un western danès que s'acaba d’editar en DVD, protagonitzat per Eva Green i Mads Mikkelsen, i realitzat per Kristian Levring, un dels firmants del Dogma 95. Els camins del western actual comencen a ser inescrutables, perquè ja em diran què té a veure el gènere amb el Dogma de Lars von Trier, el cine danès i les planes sud-africanes.

Més neoclàssica apareix Deute d’honor (2014), de Tommy Lee Jones i encara en cartell. Es tracta d’un western itinerant amb dos protagonistes atípics, una dona solitària i un home que ha sigut salvat en l’últim moment de la forca, que busquen la seva redempció personal travessant el desert per retornar al refugi de la civilització tres dones que han perdut el seny (com Willard i Kurt a Apocalypse Now).

ÈXIT A SITGES / I esperant torn (arriba aquest mes de març) hi ha un dels films triomfadors a l’última edició del festival de Sitges, Bone Tomahawk (2015), de S. Craig Zahler. Si va ser al certamen català de cinema fantàstic deu ser per alguna cosa. Protagonitzada per Kurt Russell, Matthew Fox i Patrick Wilson, barreja bé western i canibalisme.

I si es pot barrejar amb el terror, també es pot fer amb la comèdia: Mil maneras de morder el polvo (2014), estrenada l’any passat, és la particular lectura del gènere i els seus clixés dirigida i interpretada per Seth McFarlane, el creador de la sèrie Padre de familia i de Ted. I la cadena Netflix ha produït The Ridiculous 6 (2015), la reconversió que ha fet Adam Sandler de pel·lícules com Els set magnífics (encara que el títol sembla que ironitzi amb l’últim treball de Tarantino).

Notícies relacionades

'Los odiosos ocho': Tarantino, el cineasta sense límits

Bonic, violent i hipnòtic Slow West

DE JOHN WAYNE A DISNEY / A la seva manera, entre respectuosa i transgressora, els germans Coen van obrir la veda d’aquest últim renaixement amb Valor de ley (2011), remake d’un títol clàssic amb John Wayne. Després es van estrenar la pel·lícula Django desencadenat i El llanero solitario (2013), adaptació al gust Disney de les aventures del pistoler emmascarat que va triomfar al serial radiofònic i el còmic, amb un Johnny Depp passat de voltes en el paper del company de l’heroi, un indi anomenat Tonto.

Sembla que, si bé és veritat que actualment no disfruta de la popularitat que va tenir fa anys, el western ha tornat per quedar-se, encara que sigui a l’ombra. També ho ha fet a la televisió, amb sèries com Justified (2010), Infierno sobre ruedas (2011) i Hatfields & McCoys (2012). No són els temps de La diligència, ni tan sols els de Grup salvatge, és veritat, però el cinema de l’Oest es nega a desaparèixer. I muta en cossos del tot insospitats.