El Macba es posa punk

El relleu en la direcció del Macba va ser ràpid i traumàtic (¿recorden la crisi de la peça sodomita que va provocar la dimissió de Bartomeu Marí?). Així que Ferran Barenblit, el nou responsable, que ocupa el càrrec des de l’1 d’octubre, no ha gaudit de gaire temps per preparar una temporada al seu gust, però això no ha sigut obstacle per no començar a deixar la seva empremta. Com a exemple, un parell de detalls importants: les places vacants de conservador del museu i de cap de programes es decidiran per primera vegada per concurs públic, no pas per voluntat pròpia sinó per imperatiu legal, tot i que Barenblit ho assumeix sense problemes; i l’exposició estrella de la temporada és una aposta seva: portarà per nom Punk. Els seus rastres en l’art contemporani i explorarà l’herència deixada pel transgressor moviment en la creació actual. No és nova, la mostra la va presentar l’any passat l’actual director quan era responsable del Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M) de Móstoles. I va ser tot un èxit d’audiència i de crítica. No en va «està plena de referents per al públic», afirma.

Però que ningú esperi trobar una exposició d’un moviment musical, sinó d’«un panorama cultural imprecís però extraordinàriament poderós en el qual encara estem immersos», apunta Barenblit. «El punk és una actitud: una actitud feta de ràbia, velocitat, soroll, incorrecció, inconformisme, anti, negació, oposició i provocació que recorre el segle XX, que s’estira més enllà del context anglosaxó i més enllà de l’escena musical. Una explosió amb uns efectes que segueixen presents», reflexiona David G. Torres, comissari de l’exposició. Així que la cèlebre pregunta que Johnny Rotten va llançar, el 1978, en l’últim concert dels Sex Pistols –«¿No us heu sentit mai estafats?»– sembla gairebé retòrica amb la crisi, l’atur, la corrupció i altres perles campant al seu aire en la societat actual. Una ràbia que als anys 70 va explosionar en el 'no futur' esgrimit pel moviment punk; i una ràbia que encara ressona, a criteri de G. Torres, en la creació contemporània. De manera que la frase 'punk is not dead' cobrarà més vigència que mai, al mes de maig, quan el Macba desplegui les peces realitzades per més de 50 artistes a les sales del seu impol·lut cub blanc.

La mostra planteja, a més a més, la relació de les arts visuals amb les cultures populars contemporànies, un dels eixos que marquen la voluntat de Barenblit de repensar el museu amb la vista posada en els pròxims 20 anys. «¿Quin Macba volem per al 2035?» és la línia que defineix el seu projecte i que inclou, així mateix, mirar el món des d’una posició no hegemònica, recuperar narratives oblidades, generar pensament crític i expansió geogràfica. I tot plegat és el que recull la resta de programació plantejada (herència de l’anterior director, però plenament assumida per l’actual) i que compta com a protagonistes amb Antoni Miralda, els arxius de l’Arab Image Foundation (AIF), la mateixa col·lecció del museu, Andrea Fraser, José Antonio Hernández-Díez i una mostra que explora com als anys 80, amb la consolidació de la democràcia, la cultura va prendre rellevància com a espai de normalització de la vida política.

10,4 MILIONS

José Antonio Hernández-Díez, al març, i Andrea Fraser, a l’abril, precediran el punk a les sales d’exposicions del museu. El primer, amb peces dels anys 80 i recents, i també alguna d’inèdita. I la segona, amb un plantejament crític sobre el món de l’art i els seus agents. A la revolució punk la seguiran la presentació de la col·lecció del museu amb una immensa peça de Cildo Meireles com a punt de sortida i una exposició al voltant de l’Arab Image Foundation que planteja el valor de la imatge. La recta final de la temporada l’encararà Antoni Miralda, a l’octubre, i els seus projectes realitzats als Estats Units des de mitjans dels 70 i fins a a finals dels 90. I els anys 80 tancaran el cartell indagant en el passat cultural i polític d’Espanya.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

«Una programació que enllaça història amb futur», segons el parer de Barenblit, i que es portarà a terme amb un pressupost d’uns 10,4 milions d’euros (l’any passat va ser de 4,6 milions). La xifra surt de sumar les aportacions públiques (4,3 milions de l’Ajuntament de Barcelona, tres milions de la Generalitat i un del Ministeri de Cultura) i els recursos propis (2,3 milions), però no és prou generosa si es pensa a portar a terme l’ampliació del centre al voltant de tota la plaça dels Àngels. El projecte està en fase d’estudi per part del consistori i es preveu tenir-lo executat l’any que ve. Abans, no obstant, Barenblit i el seu equip hauran hagut de decidir què fer amb l’acord firmat amb La Caixa.

ACORD AMB LA CAIXA

L’any 2010, les dues institucions van subscriure un acord per gestionar les seves col·leccions de forma conjunta. El conveni va caducar el 2014 i no es va renovar el 2015 –aquell any va ser realment convuls al Macba, amb la crisi generada amb la mostra 'La bèstia i el sobirà' i les posteriors destitucions i dimissions–, i encara s’hi ha d’afegir la inesperada mort de Leopoldo Rodés, president de la fundació del museu. Però res indica que no s’hagi de renovar aquest 2016 que acaba de començar: «És imprescindible que les dues principals col·leccions d’art contemporani del país estiguin relacionades», apunta Barenblidt. De fet, des de la prescripció del conveni s’ha treballat amb una pròrroga de facto. Com a mostra, l’exposició que demà mateix presenta CaixaForum, que inclou peces de la seva col·lecció, de la del Macba i de la de la Fundació Gulbenkian de Portugal.