"El genocidi no es pot explicar"

Ja ho hem vist tot sobre l'Holocaust. Tot, menys el que ens explica 'El hijo de Saúl', pel·lícula en què, precisament, no veiem l'horror. El notem. El sentim. Però no el veiem. I si el veiem, està desenfocat. El film, que lluitarà per un Oscar de Hollywood en la categoria de llengua no anglesa i s'estrena divendres a Espanya, és el debut tant del seu director, László Nemes, com del seu protagonista, Géza Röhrig. Tots dos, de nacionalitat hongaresa, pertanyen a famílies que van patir l'horror nazi. I aquest horror és el que porten ara a la gran pantalla amb la història d'un pres obligat pels nazis a col·laborar en l'extermini netejant les cambres de gas i recollint cadàvers. La càmera només enfoca la cara i el cos del protagonista, que, enmig de l'horror, intenta tenir un gest d'humanitat amb el cadàver d'un noi.

Quan 'El hijo de Saúl' es va programar al festival de Cannes, Claude Lanzmann (autor del documental 'Shoah' i autoritat mundial en l'Holocaust) es va asseure al costat de l'equip. Hi va arribar deu minuts tard i es va passar gran part de la pel·lícula parlant amb la seva dona. El protagonista tremolava. "No li està agradant", va pensar. Però a l'arribar als títols de crèdit, Lanzmann (que critica totes les pel·lícules de ficció sobre l'extermini nazi) va abraçar i va felicitar l'equip. "Ens va fer sentir-nos molt orgullosos", comenta l'actor a Madrid. El venerat autor de 'Shoah' no és l'únic que es va commocionar a Cannes. El jurat va atorgar el Gran premi a una pel·lícula que, segons Röhrig, "s'ha de veure no amb els ulls sinó amb l'ànima".

VISITA A AUSCHWITZ

Notícies relacionades

'El hijo de Saúl': l'horror, en primer pla

'Los odiosos ocho': Tarantino, el cineasta sense límits

Röhrig (Budapest, 1967) no és actor. És poeta. Ha escrit vuit llibres de poesia i relats i ara mateix està treballant en la seva primera novel·la. El règim comunista (amb què no combregava) el va expulsar del seu país natal, així que va posar rumb a Polònia, que estava en aquell moment abraçant la democràcia. Amb 19 anys, sent conscient que una trentena dels seus familiars van morir en camps de concentració nazis, va pensar a visitar Auschwitz. El que havia de ser una jornada de 'turisme' es va convertir en un mes d'intensa reflexió. Cada dia anava al camp i s'hi estava des del matí fins a la tarda, sense menjar. Allà, imaginant l'horror, va perdre il·lusions i va guanyar espiritualitat.

Anys més tard, va coincidir a Nova York amb László Nemes, que li va oferir el claustrofòbic guió d''El hijo de Saúl'. "La seva idea era brillant. Enfocar només el protagonista sense mostrar l'horror. El genocidi no es pot explicar. Per això, la pel·lícula és com és. Demana imaginació a l'espectador. Només si has estat allà, com a presoner, saps el que és", explica Röhrig, una persona de profunda espiritualitat que s'agafa molt temps per respondre i que ho fa amb un parlar pausat. No li falta raó quan afirma que cap actor professional podia haver fet millor el seu paper. Saúl, el protagonista, forma part dels 'sonderkommando' (grups de presoners que es dedicaven a netejar les restes de les massacres). "Eren zombis, morts en vida. Aquesta és la raó que, a la pel·lícula, la meva cara sigui tan important. La cara té molts músculs i ho reflecteix tot", comenta. Röhrig espera que 'El hijo de Saúl' faci reflexionar el públic i pensi en totes les imatges dels refugiats sirians que inunden els telediaris. "No sé quantes tragèdies han de passar perquè aprenguem la lliçó. Com a pare de família espero que aprenguem dels errors i construïm un món més pacífic". L'actor novell no sap si tornarà a posar-se darrere de les càmeres. Tampoc el preocupa. Ell creu en el destí, així que farà el que el destí hagi escrit per a ell.