Plácido Domingo insufla carisma al dolent Macbeth

Plácido Domingo sempre ha rebutjat els papers de dolent. No se sent còmode fent de malvat, i si alguna vegada, en els cinc anys transcorreguts des de la seva 'reinvenció' com a baríton, s'ha hagut d'enfrontar amb personatges antipàtics, ha intentat projectar sempre la versió més noble possible. Per això té mèrit que, als seus gairebé 75 anys (els complirà al gener) i amb al voltant de 150 rols a l'esquena, s'hagi enfrontat en la inauguració de la desena temporada del Palau de les Arts de València a un malvat de la magnitud del shakespearià Macbeth.

Però aquesta incombustible llegenda de l'òpera, lluny d'acovardir-se davant la dificultat d'aquest intens paper de l'obra de Verdi, ha optat per implicar-se a fons en la lectura dramàtica del director d'escena Peter Stein, que potencia la visió d'un dèspota convertit en víctima. El cantant assegura que no hauria interpretat aquest títol si el muntatge, una coproducció de l'Òpera de Roma amb el Festival de Salzburg, no hagués inclòs l'ària final, suprimida en una revisió que Verdi va fer de la seva òpera el 1865, en què Macbeth mostra la seva desesperació per tot el mal que ha fet com a rei, instigat per la seva ambiciosa esposa.

ENERGIA FÍSICA I VOCAL

El gran mèrit de Domingo en aquesta proposta ha sigut el d'explotar al màxim el seu carisma dramàtic. La seva és una actuació plena d'energia en l'aspecte físic i vocal. Fins al punt que, fins i tot en els moments en què l'acció l'obliga a caure sobre l'escenari, aconsegueix cantar bé i manté la seva força comunicativa. Quan al final tira a terra la corona de rei i menysprea el poder que ha atresorat, aconsegueix que l'auditori sintonitzi amb el missatge del tirà manipulat.

¿Fins quan resistirà el divo la pressió d'aquests intensos reptes? Ell diu que mentre pugui seguirà fidel a l'escenari i a la passió d'incorporar nous rols com a baríton. La prova és que té firmats compromisos fins a més enllà del 2017 en la seva faceta de cantant, a la qual dedica el 70% de la seva activitat enfront del 30% de la seva tasca com a director d'orquestra i responsable de l'Òpera de Los Angeles, entre altres obligacions.

ENTREGA I TIRADA POPULAR

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Com a baríton ha abordat, sobretot, personatges de Verdi, entre ells Simon Boccanegra, que protagonitzarà a l'abril en la temporada del Liceutemporada del Liceu. Malgrat el diferent rendiment en alguna d'aquestes interpretacions, en què l'ombra allargada de la seva veu de tenor sempre apareix, es manté a un nivell que li permet mantenir l'èxit entre el públic. Més enllà de la seva excepcional longevitat, el seu comportament en aquest ‘Macbeth’ és el d'un artista absolutament entregat. Diu que abans de sortir a escena se sent tan nerviós com els seus companys de repartiment. Des de la humilitat i la saviesa en l'administració de recursos, gradua la intensitat de les seves aparicions, i en l'aspecte vocal va de menys a més fins a arribar sense contratemps a l'ària de tancament.

Però si Plácido es va mostrar en bona forma en un rol que ja havia cantat a Berlín, Ekaterina Semenchuk va brillar com una imponent Lady Macbeth, de poderosos aguts i fantàstic perfil dramàtic. I a molt bé nivell van estar Alexander Vinogradof (Banc), un bajo en el més alt, i Giorgio Berrucci (Macduff), tenor amb gran futur. Espectacular el cor en tota la funció, però especialment en ‘Pàtria oprimida’, i soberbia com sempre l'orquestra de la casa, dirigida per un inspirat Henrik Nánási.