Fernando del Paso guanya el Cervantes

El novel·lista mexicà, autor de 'Noticias del imperio', obté el més prestigiós guardó de les lletres en castellà

L’escriptor mexicà Fernando del Paso, el mes d’abril passat. 

L’escriptor mexicà Fernando del Paso, el mes d’abril passat.  / Sáshenka Gutiérrez (EFE)

3
Es llegeix en minuts

Els últims anys el nom de Fernando del Paso (Ciutat de Mèxic, 1935) no ha deixat de sonar a les quinieles dels premis Cervantes però en la XXX i actual edició no partia com a favorit perquè l’últim guardó ultramarí va ser per a una mexicana moltíssim més popular i coneguda, Elena Poniatowska. Ja en aquella ocasió es van alçar veus sobre l’oportunitat perduda per a Del Paso, l’escriptor excessiu i secret, però per sort al jurat del premi més prestigiós de les lletres en castellà, el que reconeix una carrera, ha corregit el tret sumant i no restant. 

L’octogenari escriptor, que també cultiva les arts plàstiques, va rebre la notícia amb una gran alegria a casa seva, a Guadalajara, i en una entrevista a una ràdio mexicana va anunciar que malgrat estar recuperant-se de diversos ictus isquèmics que li han afectat la parla i l’han obligat a aparcar l’escriptura en els últims tres anys, està decidit a recollir personalment el premi el 23 d’abril, dia del llibre.

El jurat del premi ha posat el focus en les seves novel·les plenes de riscos «que recreen episodis fonamentals de la història de Mèxic, fent-los fonamentals», però això no acaba d’explicar la immensa ambició i la potència d’un autor que es va construir després d’haver quedat enlluernat amb la lectura de William Faulkner i James Joyce.

Encara que és bàsicament novel·lista i ha cultivat també la poesia, l’assaig i el teatre, la fama d’escriptor difícil i de minories que arrossega se sustenta en tres extenses novel·les de voluntat totalitzadora. A cadascuna els ha dedicat com a mínim una dècada en la seva elaboració. La primera, que va obtenir el premi Xavier Villaurrutia, és 'José Trigo' (1966), que segueix les revoltes socials iniciades al Mèxic dels anys 50 pels treballadors del ferrocarril. «Tenia 30 anys i em van diagnosticar un càncer i com que em vaig pensar que m’anava a morir vaig decidir ficar-ho tot en la meva primera novel·la». Així ho va explicar l’autor, conscient de l’excés a tot nivell d’una obra que no se xifra només en les seves més de 1.000 pàgines sinó també en el seu llenguatge basat en continus i elaborats jocs de paraules.      SURREALISTA I MONUMENTAL

Després arribaria 'Palinuro de México' (1977), el seu treball més rabelaisià i autobiogràfic –«Palinur és el personatge que vaig ser i vaig voler ser però també el que mai vaig arribar a ser»–, que va rebre el Rómulo Gallegos. I l’obra que potser és la més accessible per al lector, la monumental 'Noticias del Imperio' (1988), que originalment va tenir unes 3.000 pàgines però que l’autor va tenir a bé reduir a unes 800 i que narra en clau surrealista el ja per si mateix surrealista episodi de l’arxiduc Ferran d’Habsburg, cunyat de l’emperadriu Sissi, que va arribar a ser emperador de Mèxic com a Maximilià I i, víctima de les intrigues, va acabar afusellat. Bona part de la novel·la és el desvari de la dona del difunt, Carlota, que 60 anys després de la mort del seu marit recrea aquells fets des de la seva reclusió a Bèlgica.      OBRA GRÀFICA

Notícies relacionades

La primera vocació d’aquest autor literalment ambidextre no va ser, malgrat tot, l’escriptura sinó el dibuix i la pintura, que aparcaria bastant aviat com a ambició professional, encara que amb el temps va arribar a recuperar-la. Així la seva obra gràfica que realitza sempre amb la mà esquerra s’ha pogut veure en galeries de Nova York, París, Madrid i Mèxic. Malgrat escriure amb la dreta, l’autor assegura que l’activitat literària l’angoixa terriblement. «Escriure em costa una feina espantosa. És tot un trauma, he d’estar aïllat, em poso de mal humor». Potser per això quan el 1990 va patir un infart, l’autor va decidir a manera de divertimento fer una novel·la policíaca. Va ser 'Linda 67' (1995) una obra molt més lleugera que Del Paso ha definit com una «sonata» contra la seva trilogia «operística».

En la seva faceta com a dramaturg, l’autor també va escriure una obra dedicada a García Lorca i un assaig sobre Cervantes, que com ell, així ho va destacar el jurat, també va saber vincular la tradició i l’experimentació.