La «il·lusió» de Canet Rock

Canet Rock-15 va deixar enrere ahir al matí una marató de 15 hores de música amb un balanç feliç per a l'organització, uns 21.000 assistents (19.700 més convidats, premsa i músics) que conviden a repetir l'any que ve, si bé la decisió encara no està presa. «La nostra il·lusió i voluntat és de fer-ne una tercera edició, però ens falta tenir-ne la certesa. Ens reunirem, ho estudiarem i decidirem», explicava, diumenge a la matinada, la directora de la mostra, Gemma Recoder.

El festival va aconseguir sumar franges de públic a partir de la suma de diversos ingredients: pop i folk d'aires filoalternatius per al programa de tarda, veterans icònics al prime time nocturn i revetlla desfermada fins a la sortida del sol, amb uns Txarango que hi van posar el clímax, com l'any passat, a partir de les sis de la matinada. ¿Un guió repetible el 2016? «L'escena viu un moment brillant. Si som capaços d'inventar-nos alguna cosa nova i hi ha propostes atractives, l'any que ve tornarem», reflexionava Recoder.

En la categoria dels invents va destacar, dissabte a la mitjanit, l'actuació de La Banda Impossible, una celebració del rock en català dels 90. Una presència esperada era la de Pemi Fortuny, el cantant original de Lax'n'Busto, apartat de la música des de fa nou anys, a qui es va veure passar-s'ho pipa recuperant la funky Mai diguis mai a un mai i la rocanrolera Miami Beach, aquesta compartida amb Gerard Quintana i el titular actual del grup, Salva Racero. Es palpava la companyonia: molts anys d'aventures conjuntes entre ells i Cris Juanico, de Ja T'ho Diré (delicada Si véns, amb Toni Xuclà a la guitarra) i Lluís Gavaldà, d'Els Pets, que es va sumar a Corren, de Gossos, amb Natxo Tarrés (i Alguer Miquel, de Txarango), i va encapçalar un Bon dia acompanyat per totes les veus. Inclosa la de Gerard Quintana, que va fer cantar tot Canet Camins i L'Empordà. Hi va haver records a Glaucs i a Sangtraït pilotats per Jofre Bardagí i Quim Mandado, i molts duos, trios i quartets. Un experiment incert que va acabar sent un dels èxits de la jornada.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Va començar després un altre festival, decantat per la festa, a cop de ska bulliciós i ritmes ballables amb Els Catarres, presentant Big bang (i alliberats de Jenifer, que no van tocar), la batedora llatina de La Pegatina, amb Revulsiu; la performance d'Oques Grasses, fonent cadències tropicals i versions de Queen, i Txarango, celebrant la seva vocació a Músic de carrer. Entre tots ells, la musculosa falca rockera de Lax'n'Busto, rumb al seu popular Llença't.

SERVEIS MILLORATS / Aquest any, les entrades s'han venut una mica més tard: més de 5.000 es van despatxar l'última setmana. «L'any passat era la novetat i la sortida va ser molt forta», recordava Recoder. En l'apartat dels serveis hi va haver una clara millora després del «sabor agredolç del 2014», reconeixia la directora. Lavabos, bars, menjar, cobertura... Tot va funcionar raonablement. «Sabíem que en la segona edició no podíem fallar. La gent no ens ho hauria perdonat i no n'hi hauria hagut una tercera», confessava. Aviat sabrà, sabrem, si efectivament hi serà.