La veu aïrada i perfeccionista

Feia sis anys que Jackson Browne no actuava a Barcelona, el període més llarg des que, gairebé dues dècades enrere, va convertir Gràcia en un dels seus epicentres vitals. Els cicles s'han anat fent més i més llargs per al cantautor californià, però val la pena si el retrobament desprèn la substància del recital que va oferir dimecres a Barts, dins del festival Guitar BCN.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Dinàmiques dilatades i tempos assossegats, els de Browne, que deixen pòsit en cada cançó, transmeten la sensació que cada nota, cada estrofa, són allà per un motiu. Generós recital en dues parts, 21 peces que van transitar diversos estats d'ànim: de l'actitud vital emprenedora (The ba-rricades of heaven, que va obrir el recital, o I'm alive) a la mirada de denúncia, molt present en el seu recent Standing in the breach, del qual va oferir sis talls. De If I could be anyone, amb missatge ecologista, a Which side, on convida l'oient a pensar de quin costat està (les corporacions i els banquers, o «la gent que pot construir una cosa nova»), i que va dedicar, en el seu sempre oscil·lant castellà, a «la nova alcalde» de Barcelona. Hi ha també trets de nostàlgia en aquest Browne madur: dos records a Nico, a The birds of St. Marks (peça amb un origen que se situa en el 1967, quan l'acompanyava a la guitarra als clubs de Nova York) i a la clàssica These days, que l'alemanya va gravar en el seu primer disc, Chelsea girl.

BANDA SOFISTICADA / Grooves envoltants (The long way around) i el contrast del Browne al piano (Fountain of sorrow, The pretendre) amb el rocker (Looking east, aquell Take it easy que van popularitzar els Eagles). Matisos realçats per una interpretació vocal impecable i una banda portentosa, amb Shane Fontayne (que hem vist amb Springsteen i Crosby, Stills & Nash), Jeff Young (habitual de Steely Dan) o Greg Leisz (Clapton, Fogerty, etcètera), als quals es van sumar en certs moments Raúl Rodríguez i els nois Cohen, Javier Mas i Alex Bublitchi. El comiat, Our lady of the well, va deixar un rastre de sòbria magnificència. Browne, com anuncia en el seu nou disc, al peu del canó.