FESTIVAL DE FOTOGRAFIA DOCUMENTAL

Imatges per reflexionar

Docfield mostra el treball de 100 fotoperiodistes en 40 exposicions

’Weird animals’, a L’Espai Fotogràfic Can Basté.

’Weird animals’, a L’Espai Fotogràfic Can Basté. / ALESSANDRO VICENZI

2
Es llegeix en minuts
NATÀLIA FARRÉ / BARCELONA

«Ja no m'agraden els cels blaus. De fet, ara prefereixo els cels grisos. Els drones no volen quan el cel està gris». Amb aquestes paraules explicava Zubair Rehman, de 13 anys, a cinc congressistes nord-americans les seves sensacions després de la mort de la seva àvia per un d'aquests artilugios voladors al nord-oest del Pakistan, l'octubre del 2012. Les mateixes paraules que van inspirar Tomas van Houtryve per a la seva sèrie fotogràfica Blue Sky Days, un treball per al qual va lligar la seva càmera a un dron i va viatjar de cap a cap dels EUA per retratar els mateixos esdeveniments que són objectiu dels atacs aeris: casaments, funerals i grups resant o fent exercici. La mostra que aterrarà a l'Arts Santa Mònica al juliol és una de les 40 que participen en el Docfield, el festival de fotoperiodisme i fotografia documental que ocuparà Barcelona des de dimarts fins al 23 de juliol.

40 MOSTRES / Serà la tercera edició d'aquesta trobada que l'any passat va sumar 134.000 visitants, una xifra més que considerable, i que va néixer l'any 2013 de la mà de Photographic Vision amb l'objectiu «d'acostar la fotografia documental a la societat», apunta la seva directora, Silvia Omedes, i que té per vocació: «convertir Barcelona en una ciutat de referència al sud d'Europa a cavall entre Perpinyà i Arlés», en relació amb els reconeguts festivals Visa pour l'image i Les Rencontres. Per a això el Docfield ha programat 40 exposicions gratuïtes en diferents espais culturals de la ciutat que mostraran el treball de 100 fotoperiodistes sota el lema The heart of the matter (El quid de la qüestió), proposat per Jessica Murray, directora artística d'aquesta cita.

Notícies relacionades

L'edició actual arriba amb novetats, entre elles la intenció de posar el focus en el paisatge pròxim, «no només en els desastres i els problemes de països llunyans i en vies de desenvolupament», explica la directora. Això explica que els estralls de la crisi econòmica a Espanya i els desordres alimentaris de les joves occidentals estiguin també presents en les exposicions, com ho estan el reciclatge o el canvi climàtic, i el sud d'Europa com a porta d'entrada de la immigració clandestina. És la fotografia com a «eina de reflexió del nostre entorn», segons el parer d'Omedes.

Així, una de les principals exposicions, a la façana del Museu Marítim, recull el treball de Francesco Zizola sobre el pesquer libi que el 2013 va naufragar a prop de Lampedusa (Itàlia) amb 500 immigrants a bord, la majoria dels quals van morir. Encara que també hi ha la guerra d'Ucraïna, el sempitern conflicte Palestí i els canvis que viu Cuba. La cita compta amb un pressupost de 102.000 euros; 20.000, de la Generalitat i 8.000, de l'Ajuntament. La resta és iniciativa privada.