Loquillo i les arrels

Davant la confusió moderna, viatjar cap enrere, fins a les arrels. Més o menys això, potser, devia pensar Loquillo a l'abordar Código rocker, un disc en què s'entrega als ritmes i maneres del rock'n'roll clàssic de la mà de Nu Niles. Un exercici d'estil, sí, però també una presa de posició i el punt de partida de nits entusiastes com la de dijous en un Razzmatazz ple del tot.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

No va ser un Loquillo sever, de nas arrufat. El vam veure somriure des de la primera cançó, Eres un rocker, rescat de Los Intocables, que va venir precedida de la peça instrumental de Hawaii 5. 0. Guitarres elèctriques netes, contrabaix i un Loquillo amb levita rockabilly. Repàs complet del disc, recorrent El tren de la costa, Chanel, cocaína y Dom Perignon, Tatuados... Cançons de totes les etapes del cantant del Clot, ja fos amb Sabino Méndez o sense, i incorporacions com Por amor, amb acordió, i Va por la ciudad. I una peça de Mario Cobo, de Nu Niles, que, segons va dir, aquest li va proposar gravar fa 20 anys. «Tard, però compleixo», va ironitzar. A mig recital, un segment rebaixat de to, amb més swing, a través de La rubia de Hitch, Political incorrectness i convidats més familiars que mediàtics: Velvet Candle posant veus a En cualquier momento (versió de Robert Gordon) i Dani Nel·lo bufant el saxo a Billy la Rocca.

PLUJA D'HOMENATGES / En tota obra de Loquillo hi ha gestos a les seves icones, i a Razzmatazz n'hi va haver a John Cassavetes (Soy una cámara), Alfredo Calonge, de Los Negativos (I fought the law, de The Clash, amb Igor Paskual com a convidat) i els pioners del rock'n'roll en la versió britànica, Johnny Kidd (Please don't touch) i Vince Taylor (Brand new Cadillac). Rumb a Esto no es Hawai, i deixant un rastre de classicisme rejovenidor.