Exploradora de sons

L'OBC estrena avui a l'Auditori el Concert per a clarinet i orquestra d'Unsuk Chin (Seul, Corea, 1961). Guanyadora d'importants premis, és una de les creadores més respectades de la seva generació. Resident a Alemanya des de fa 30 anys, s'ha guanyat la confiança de directors com Kent Nagano, Simon Rattle i Gustavo Dudamel. Ha col·laborat a l'IRCAM de París, referent de la música avançada, i ha portat la direcció artística de la temporada de contemporània de la Philharmonica de Londres. Actualment, després d'acabar un Ballet imaginari per a orquestra, prepara en paral·lel la seva segona òpera, Alice through the looking glass, per a la Royal Opera House i una peça simfònico-coral.

A l'Auditori l'obra de Chin comptarà amb el dotat clarinetista finlandès Kari Kriikku dirigit per Pablo González al capdavant de l'OBC, una de les cinc orquestres que van encarregar la peça. Kriikku va donar a conèixer aquest concert fa un any a Suècia amb la Simfònica Göteborg, i posteriorment als EUA, amb la Filharmònica de Nova York. «És diferent del concert romàntic basat en la confrontació entre el solista i l'orquestra. Jo intento crear una espècie d'hiperinstrument virtual on solista i orquestra es fusionen. És un repte perquè el so del clarinet és molt específic», comenta Chin via correu electrònic. Té cinc concerts més per a diferents instruments: piano, violí, violoncel, sheng i el Doble concert per a piano preparat, percussió i ensemble.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Més enllà d'«explorar les capacitats tècniques del clarinet i el seu fenomenal ventall expressiu» volia treballar amb aquest instrument pel prominent rol que ha tingut en diferents estils i cultures. «Buscava una música al marge de l'àmbit clàssic, cultivat i refinat. Volia crear una cosa imaginària, com un ritual folk sense arrels en un temps o lloc especials», diu Chin, que s'ha obert camí incansablement amb una música que juga amb el color, les atmosferes i la plasticitat.

Va estudiar piano de forma autodidacta i, després de graduar-se a la universitat, va despuntar i va guanyar importants premis internacionals. Llavors va deixar el seu país i es va instal·lar a Hamburg (Alemanya) per estudiar amb György Ligeti. «Va ser crucial», recorda. «No sols per la seva música sinó per la seva actitud hipercrítica i gens ortodoxa. Quan estava amb ell va trencar amb l'avantguarda alemanya i la va denunciar. Llavors jo encara usava aquell estil amb el qual vaig guanyar premis i Ligeti em va dir que llencés tots aquests treballs a les escombraries, que busqués un altre estil o que deixés de compondre. Allò va ser molt dur però la va encertar. Vaig entrar en crisi. Del 1985 al 1988 no vaig crear res. Però gràcies a això vaig trobar la meva pròpia veu».