La ballarina Maia Plissetskaia mor als 89 anys

La ballarina hispanorussa Maia Plissetskaia, una de les figures més importants de la dansa clàssica, ha mort aquest dissabte d'un atac al cor a Munic (Alemanya). El director del Teatre Bolxoi, Vladimir Urin, ha confirmat a la cadena de televisió Rossia-24 la mort de l'estrella russa de la dansa, de 89 anys. Després de la seva mort, el president rus, Vladímir Putin, ha enviat el seu condol a la família de la ballarina.

Nascuda el 20 de novembre de 1925 a Moscou, Plissetskaia es va incorporar als 18 anys al ballet del Bolxoi i, poc després, va ser nomenada ballarina solista líder. Posteriorment, el Govern soviètic la va proclamar primera ballarina absoluta. El 1947, Plissetskaia va interpretar Odile-Odette al Llac dels Cignes, un dels seus papers més aclamats. Entre altres actuacions, va interpretar Aurora a La Bella Dorment i el paper principal a Carmen, escrita especialment per a ella.

Guardonada amb tres Ordes de Lenin (1967, 1976 i 1985) i amb el títol d'Heroïna del Treball Socialista el 1985, Plissetskaia va rebre la Legió d'Honor de França el 1986, entre altres distincions. El 1990 va posar fi a la seva carrera com a ballarina, després del seu últim ball el 4 de gener d'aquell any.

PRIMERA BALLARINA, ALS 18 ANYS

Maia Plissetskaia tenia la convicció, l'anatomia i la fortalesa per ser una de les dones que han fet història en el món del ballet. Plissetskaia, amb tan sols 18 anys, va ser elegida primera ballarina del Bolxoi, l'única al món a aconseguir tan jove un lloc de tanta responsabilitat.

Gràcil, enigmàtica, impactant, amb una energia i una mirada que no revelava la seva edat, vivaç i de verb fàcil, la que va ser directora del Ballet Clàssic Nacional d'Espanya no amagava el que pensava. "Si a Espanya hi hagués un bon conjunt amb grans ballarins, grans pedagogs i coreògrafs, i amb bons sous, evidentment, ningú se n'aniria d'aquí", va dir en una entrevista a EFE just abans de rebre un homenatge al Teatro Real, en què va alabar les qualitats dels ballarins espanyols.

ESPANYA, LA SEVA DEBILITAT

Sempre va reconèixer que el seu interès per Espanya li venia des de nena, quan va interpretar 'Don Quixot', un amor que va deixar plasmat en la seva autobiografia 'Yo, Maia Plissetskaia'. "Aquest país és bonic", deia mentre afirmava que tot el que era espanyol li agradava. Dedicada a oferir conferències i classes magistrals, li va costar abandonar els escenaris malgrat la seva edat, als 82 anys.

RETIRADA ALS 75 ANYS

Un ferri entrenament diari i la tenacitat de mantenir-se activa la van portar a realitzar una de les seves grans actuacions, el dia del seu 75è aniversari, en una gala homenatge en el teatre que la va veure néixer com a ballarina, el Bolxoi de Moscou, amb dos miniballets creats pel coreògraf francès, Muarice Bejart.

Amb una infància difícil en què va veure morir el seu pare afusellat per Stalin, al mateix temps que la seva família va ser declarada "enemiga del poble", sempre va reconèixer el suport i l'ajuda del seu marit, el compositor Rodion Schedrín, sense el qual confessava que "no hauria pogut tirar endavant". Condecorada pel president de Rússia, Vladímir Putin, amb l'Orde al Mèrit, no va dubtar a recolzar la reelecció del president Borís Ieltsin, el 1996, malgrat que fins llavors s'havia mantingut allunyada de la política activa.

PREMI PRÍNCEP D'ASTÚRIES

Venerada i aclamada per ballarins de tot el món, va recollir amb satisfacció i orgull el Premi Príncep d'Astúries de les Arts el 2005, amb la satisfacció impregnada a la cara al rebre tan prestigiós reconeixement.

Plissetskaia va crear el Ballet Imperial Rus amb què, cada Nadal, tornava simbòlicament als escenaris amb clàssics com 'Trencanous', 'El llac dels cignes' o 'Don Quixot', obres en què sempre va brillar, a més de 'Carmen' de Bizet-Schedrín.

DISPOSADA A LA INNOVACIÓ

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Sempre atenta a qualsevol innovació, i coneguda pel seu rebuig als convencionalismes academicistes, li agradava veure com els joves ballarins realitzaven noves versions de ballets clàssics, argumentava que li agradaria "que algun dia algú compongui amb la música del 'Llac' una peça completament nova".

El seu amic i agent a Espanya, Ricardo Cué, l'ha definit com la seva "germana de l'ànima", un "cigne" que lliscava per l'escenari. La ballarina considerava que cada moviment havia de commoure el cor, deixar una emoció en l'ànima, i sentenciava "s'ha de ballar la música, no seguir-la".