L'escultura silenciosa

«És preciosa. No significa res. És una obra silenciosa». Així va definir el nobel francès André Gide la que és probablement l'escultura més important del segle XX realitzada a Europa i la que és, sens dubte, la peça que obre el segle XX a l'escultura moderna. I aquesta no és una altra que Mediterrània d'Aristides Maillol (Banyuls, França, 1861-1944). L'obra que «remou tots els plantejaments escultòrics de Rodin, llavors en ple regnat, i que inicia el camí cap a l'abstracció», segons Alex Susanna, i l'obra que brilla en Maillol i Grècia, l'exposició que el Museu Marès dedica al viatge que l'artista rossellonès va realitzar al país hel·lè el 1908, tres anys després de crear la Mediterrània.

Si la importància d'aquesta escultura és precisament això: que és la primera que no té narrativa, no en va «la gran aportació de Maillol va ser substituir el tema per la forma pura», explica Susanna, comissari de l'exposició; la importància del viatge a Grècia radica en el fet que no hi va aprendre res: «Maillol tenia el seu concepte escultòric clar, va a Grècia a confirmar les seves idees», continua Susanna. De fet, el mateix Maillol ja ho va dir abans de partir: «No vaig a Grècia a aprendre, vaig per veure estàtues davant del mar».Formes llises i compactes

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Tan clara tenia la seva aposta per les formes llises i compactes -deia que els escultors no havien de fer anatomia- que es va permetre l'atreviment d'evidenciar el seu desgrat davant l'escultura més famosa de Delfos, l'Auriga, que per Maillol era com l'escultura barroca espanyola, que naufraga en el detallisme i falla en les grans línies. Així, l'exposició el que fa és «presentar Maillol com algú que llegeix la tradició escultòrica grega de forma heterodoxa, algú que prefereix Olímpia abans que el Partenó i els escultors arcaics, com Policlet, abans que Fídies o Praxíteles. Busca en l'art del passat per replantejar el seu propi llenguatge, com Picasso va fer amb el primitivisme africà o Gauguin amb l'art d'Oceania», acaba dient el comissari.

I ho fa a partir de 23 escultures de petit format, un documental amb l'entrevista que Jean Lods li va fer poc abans de morir i una cinquantena d'imatges, majoritàriament inèdites, que mostren l'estada de Maillol a Grècia. Una estada que va allargar una setmana més del previst perquè va voler esculpir, encara que no hi ha constància del que hi va crear, més enllà d'una foto que el retrata treballant amb un model als jardins de l'hotel d'Atenes on es va instal·lar. Les peces, si les va fer, no s'han conservat, però sí dues d'inspirades en el model de la foto: Noi i Tors de boxejador que llueixen a la mostra al costat, entre altres, d'Eva a la poma, una obra que fins ara pertanyia a una col·lecció particular i que no s'havia mostrat mai en públic.