Més enllà del flamenc

Anar més enllà i no repetir-se és el mantra vital de Rocío Molina, bailaora i coreògrafa sevillana entestada a dinamitar cànons. A partir d'aquest dijous, el Mercat de les Flors brinda l'oportunitat de descobrir les seves dues últimes creacions. Avui i demà presenta Felahikum, on el seu flamenc sense fronteres sintonitza amb el hip-hop de la coreana Honji Wang, una experta en dansa urbana formada en dansa clàssica que ha revolucionat la contemporània formant companyia amb Sebastien Ramírez. Dissabte i diumenge, Molina presentarà Bosque ardora, una atrevida peça amb dos bailaores, dos trombons, bateria, baix elèctric i cantaor que va dividir el públic en l'última Biennal de Sevilla. Just al contrari de Felahikum, suggerent intercanvi estrenat amb èxit el gener passat al Théâtre de l'Arxipel de Perpinyà. En aquest hi ha espai per a la improvisació i mostra dues artistes que tot i partir de mons oposats es retroalimenten sense parar sobre un linòleum blanc emmarcat per grans ventiladors.

«Com que sóc una esponja en contacte amb Wang de sobte el meu cos va començar a moure's d'una altra manera», va comentar Molina després de l'estrena, satisfeta d'haver descobert un nou llenguatge. A Felahikum, flamenc en àrab, aquesta artista precoç a qui van concedir el Premio Nacional de Danza el 2010, als 26 anys, porta un micro dissimulat al seu cos amb què percut i marca el ritme de l'espectacle. «El flamenc es nodreix del compàs. Tu per començar ja saps si el pal és alegre o trist perquè una serrana no és el mateix que un taranto. No obstant aquí fèiem coreografies sense saber quina música hi hauria. Després fixar-la ha sigut la cosa més difícil», opina la bailaora.

Tot flueix

Ella i la seva companya es compenetren de manera increïble. «El que em passa amb Wang no m'ha passat amb ningú del flamenc: aquesta facilitat per moure'ns i que tot flueixi sense parlar el mateix idioma, ni fer el mateix, ni res. Però com que ens escoltem al final ens mimetitzem, a pesar de ser tan diferents». Per a Wang el treball també ha sigut enriquidor: «Rocío i jo podem ballar juntes durant hores. Encaixem perquè som oposades: ella és calmada, jo nerviosa. Ens complementem». 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Felahikum ha tingut una creació dilatada en el temps, amb trobades a diferents països. Bosque ardora també ha necessitat molta feina prèvia. «En les meves obres integro el meu interès pel cine, la pintura i la literatura amb tota la ignorància del món perquè si em poso a analitzar-ho tot em bloquejo», reconeix Molina que a Bosque ardora interpreta un ésser meitat humà, meitat animal que lluita per la supervivència. La bailaora estableix un paral·lelisme entre aquesta batalla vital i la seva constant necessitat de reinventar-se com a artista.

«Aquesta obra és una contínua persecució sobre mi mateixa, sobre què és el que m'obliga a matar-me cada dia per poder seguir endavant», assenyala. Malgrat les crítiques rebudes per un sector que no considera flamenc l'experiment, respon: «Bosque surt de la guitarra flamenca de Sabicas, de Niño Ricardo, de cantes... Però, és clar, la interpretació cada un la fa com vol». La influència del cine japonès de Miyazaki i del butoh en aquesta peça pot impactar tant o més que els trombons que la persegueixen en escena. «No s'havien utilitzat mai en el flamenc i em vaig tirar a la piscina. El resultat ha sigut increïble perquè el seu so pot ser vellut, metall o càlid».