El llarg viatge de Björk

Ahir es va veure Björk al Museu d'Art Modern de Nova York. Se la va intuir, si més no. Aprofitant la presentació per a la premsa de la retrospectiva que la pinacoteca ha organitzat sobre el seu treball, l'artista islandesa va aparèixer abans d'una de les projeccions de Black lake, un vídeo de 10 minuts creat específicament amb Andrew Thomas Huang per a la mostra, sobre una de les cançons del seu últim disc, el recentment editat Vulnicura.

Potser Björk sent que ja està prou exposada en la generosa retrospectiva que es podrà visitar des del 8 de març fins al 7 de juny. Potser va voler mantenir una mica de privacitat després de despullar en cançons com aquell llac negre el dolor de la seva recent separació de l'artista Matthew Barney després de 13 anys de relació i una filla en comú. La qüestió és que ahir va aparèixer a la sala fosca tapada completament, de cap a peus, amb un vel negre, va donar concisament les gràcies al comissari de l'exposició, Klaus Biesenbach, «per haver confiat en mi i per haver-me convençut»; va parlar d'«un increïble íntim, generós i fructífer viatge» i, com havia entrat, va marxar. Com una ombra. Una ombra genial.

ARTISTA DEFINITÒRIA / Björk no necessita fer declaracions. El MoMA la reconeix com «una de les practicants d'art definitòries dels nostres temps», posseïdora d'una carrera «innovadora i agosarada», «notablement oberta a col·laboracions i interpretacions del seu treball». I tot això està reflectit en una retrospectiva que vol ser «pionera» -segons explicaven Biesenbach i el director del MoMA, Glenn Lowry- i que ha intentat contestar la pregunta de com es pot penjar música a les parets.

La polifacètica Björk fa fàcil oferir algunes respostes i possiblement cap és millor que Songlines, que és com està batejada una de les tres parts de l'exposició. Aquest títol mimetitza una tradició d'aborígens australians en la qual cançons i imatges es fan mapes i la traducció literal és a les 14 pantalles, sota les quals s'han penjat partitures, que es poden observar amb actuacions en directe mentre s'espera per entrar (perquè un museu sense cues avui dia no semblaria un museu).

El viatge de debò -«psicogràfic», segons l'audioguia- comença, no obstant, així que el visitant es posa els cascos i activa el company sonor durant els següents 40 minuts. És una gravació en la qual Björk i dues col·laboradores donen veu a textos que s'intercalen amb música i són acompanyants específics per a les diferents etapes del viatge, una per cada un dels vuit discos d'estudi. Per cada àlbum, un espai. Per cada espai, mentre sona la música i els acords es fusionen amb les narracions, recordatoris de la naturalesa trencadora, col·laborativa i indubtablement artística de Björk: des d'una instal·lació visual creada per Michael Gondry fins a vestits dissenyats per Alexander McQueen, passant pels robots de Chris Cunnigham, una nova versió amb animació inclosa del retrat de Nick Knight per a Homogenic o vitrines amb quaderns, on hi ha lletres escrites a mà, fotos, o frases que de sobte el visitant escolta tornar-se cançó. «Declara independència».

BJÖRK, GEGANT / S'exposen també creacions de Barney i el vestit de Marjan Pejoski amb què la protagonista de Dancer in the dark es va convertir en cigne als Oscars del 2001, que està just davant l'atri, on Björk es fa gegant, literalment, amb una projecció de Big time sensuality en una paret de dos pisos.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

A aquesta part de l'exposició l'acompanyen quatre instruments repartits pel museu i, a la segona planta, dos espais: un, una espècie de lounge amb coixins geomètrics vermells on el visitant pot veure i escoltar tots els vídeos de Björk. Un altre, creat específicament per a la mostra, on es projecten els 10 minuts de Black lake.

Biesenbach, que a més de comissari del MoMA és director del PS-1 d'art contemporani, explicava ahir que primer es va aproximar a l'artista el 2000, però ella el va rebutjar dient que no creia merèixer-se una mostra. Quan fa tres anys la islandesa va tornar a Nova York per presentar Biophilia al Museu de la Ciència de Queens, ho va fer amb una petita exposició paral·lela i Biesenbach va saber que havia arribat l'hora. «Encara que a ella no li interessa mirar cap al passat», la va convèncer amb la idea de pensar què passaria els següents anys. El viatge continua. I Björk permet que se l' acompanyi.