Una tarda en l'univers Rubianes

«E ls grans personatges han sigut gent que s'ha rigut de tot. Només l'estúpid es pren seriosament aquesta cosa anomenada vida». Ho deia i ho practicava Pepe Rubianes, el gran còmic galaicocatalà que se'n va anar a alegrar-los la vida als àngels l'1 de març del 2009. Ah, maleïda nicotina. Avui, quan es compleixen sis anys de la seva absència aquí a la Terra, el Teatre Aquitània (avinguda de Sarrià, 33) el recorda en un homenatge (a les 17.15 hores) la recaptació del qual es des­tinarà a la fundació que porta el seu nom i presideix la seva germana, Carmen Rubianes.

El tribut comença descobrint el costat menys conegut de l'humorista: el d'escriptor de poemes com Olvidar, Madrugar, Street Boys, Se fue, eso es todo..., recopilats fa un any amb altres textos en el llibre Después de despedirme, i que seran recitats pel seu bon amic Andreu Buenafuente i els joves actors Selene, Pol Forment, Eva Mateus i Ricard Luaces, acompanyats d'un guitarrista. «A Pepe li agradava molt escriure, va escriure la seva vida, era molt profund. Té poemes preciosos com Street boys, dedicat als nens del carrer de Nairobi», recorda Carmen Rubianes.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

LES HISTÒRIES DEL MESTRE / L'acte prosseguirà amb la representació de Tributo Pepe Rubianes, espectacle que fa quatre mesos que és en cartell a la mateixa sala amb un gran èxit de públic que l'ha portat a prorrogar tot el mes de març. L'actor Ferran Terraza (intèrpret de la saga [REC]) recrea els textos del genial humorista i trasllada el públic al seu univers. Convoca, amb paraules, veus i gestos, l'esperit que durant una dècada va omplir de rialles i felicitat la platea del Capitol.

«Pepe és inimitable, únic, però en alguns moments de l'obra la gent el veu», declara Toni Coll, que va ser elseu  mànager i amic. «Terraza és un actor meravellós, ho broda i ens submergeix en el seu món d'una forma màgica. A més és una manera d'acostar-lo a les noves generacions que no el van conèixer», afegeix Carmen, que anuncia, entre els pròxims projectes, un documental amb les filmacions que el seu germà va fer en els seus viatges per mig món, des de la seva estimada Àfrica fins a Cuba o Llatinoamèrica. «Quan viatjava li agradava fer gravacions i en tenim imatges des que tenia 22 o 23 anys». El llegat de l'artista s'expandeix i aviat una nova plaça al Paral.lel, davant del Centre Cívic Cotxeres Borrell, portarà el seu nom. Pepe Rubianes, per sempre.