Arco exhibeix optimisme

Optimisme i interès eren les paraules més repetides entre els galeristes, almenys entre els responsables de les 11 sales catalanes, presents ahir en el primer dia de la fira internacional d'art contemporani de Madrid, és a dir, Arco. La cita, fins a l'1 de març a Ifema, va obrir amb una alegria que feia anys que no es veia, potser l'any passat ja es va intuir però la polèmica del 21% de l'IVA cultural va esborrar qualsevol indici de parlar de recuperació. Així doncs, amb l'impost aparcat, tot i que no oblidat ni acceptat, i bones perspectives per al sector, Arco va inaugurar ahir la 34a edició amb 218 galeries internacionals presents, una menys que l'any passat, amb Colòmbia com a convidada, amb 300 col·leccionistes de tot el món portats per l'organització, i un pressupost de 4,5 milions d'euros.

«Per primera vegada en molts anys tenim una llista de col·leccions, tant públiques com privades, que s'han compromès a comprar», ho afirmava sense dissimular orgull Carlos Urroz, director de la cita, durant la presentació d'Arco a la premsa la setmana passada. I ahir es percebia amb els passadissos de la fira ocupats per professionals i amants d'atresorar peces d'art -demà s'obre al públic general-, i els estands plens de propostes importants. «Es respira més optimisme, tant en els muntatges com també entre els galeristes. Hem arrencat bé, tancant operacions», afirmava Miquel Àngel Sánchez, de la galeria barcelonina ADN, amb obres de Núria Güell, Adrián Melis i Eugenio Merino entre les seves propostes.

Canvi de paradigma

Una apreciació molt semblant a la de Carlos Durán, de la sala catalana Senda, que confirmava la «bona recepció» que hi havia i ho atribuïa, en part, a «l'allau» de gent procedent de Llatinoamèrica que «ajuda a dinamitzar» la cita d'aquest any. No en va, Colòmbia hi participa com a país convidat -amb 100 autors i 20 exposicions per tot Madrid-, i 47 de les galeries presents, la més àmplia en la història d'Arco, procedeixen de la zona.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

La confiança en la fira va lligada a la suposada recuperació econòmica i té a veure, també, amb el canvi de paradigma que està vivint en aquests moments el món de l'art, en què «el col·leccionista històric de les galeries històriques ja no existeix», apuntava Joan de Muga, responsable de la sala Joan Prats i amb una instal·lació inèdita d'Antoni Muntadas entre les seves propostes més vistoses. De manera que «les fires, que donen més llibertat per mirar, s'han convertit en el lloc on conèixer els nous col·leccionistes. I en això Arco ha fet un gran esforç per atraure'ls», explicava. «Allò que a la fira s'hi fan més transaccions que a la galeria és una realitat des de fa anys», recolzava Durán, que ha apostat per portar-hi obra de Peter Halley i que afegia que la «clientela internacional» és la que els «ha permès esquivar la crisi».

Una crisi que sembla que també s'allunya de les propostes artístiques d'Arco, aquest any menys reivindicatives i irreverents que en altres ocasions. Tot i que d'obres amb voluntat d'escàndol n'hi continua havent, com ara El vestit de l'emperador, en què l'artista peruana Sandra Gamarar ha despullat uns quants dirigents polítics, entre ells Barak Obama, Vladímir Putin, Mariano Rajoy i Jordi Pujol. I el mandala vermell construït a base de calces cedides per amigues i conegudes realitzat per la sevillana Pilar Albarracín.