UN BRILLANT I LÚCID HOMENATGE AL TEATRE

Homar juga amb De Filippo

L'actor dirigeix i protagonitza 'L'art de la comèdia' a la Sala Gran del TNC

Lluís Homar, Joan Carreras i, al fons, Lluís Villanueva, a ’L’art de la comèdia’, emblemàtica peça d’Eduardo de Filippo.

Lluís Homar, Joan Carreras i, al fons, Lluís Villanueva, a ’L’art de la comèdia’, emblemàtica peça d’Eduardo de Filippo. / @MAY / ZIRCUS

2
Es llegeix en minuts
IMMA FERNÁNDEZ / BARCELONA

S'ha de celebrar el doblet del gran Eduardo de Filippo (1900-1984) aquesta temporada als teatres públics de Barcelona. Si fa un parell de mesos el genial Toni Servillo va delectar la platea del Lliure amb Le voci di dentro, ara és Lluís Homar qui, al TNC, pren el pols a l'autor napolità amb la reverenciada L'art de la comèdia, sens dubte un dels més lúcids i brillants homenatges a l'ofici entre bastidors.

¿Quina és la funció de les arts escèniques a la nostra societat? ¿Per a què serveix el teatre? Heus aquí la qüestió que fa 50 anys va explorar el mestre italià amb el seu habitual enginy. L'obra s'estrena avui a la Sala Gran (fins al 12 d'abril) en una proposta pilotada per Homar, director i protagonista, acompanyat per un elenc de luxe que completen Joan Carreras, Andreu Benito, Lluís Villanueva, Roger Casamajor, Mar Ulldemolins, Victòria Pagès, Quimet Pla, Oscar Valsecchi, Eduard Muntada i Pau Viñals.

Xavier Albertí ha firmat la traducció i dramatúrgia de la que considera una de les «obres mestres del segle XX». «És un espectacle rodó i amb un compromís profundíssim sobre el que és aquesta professió», afegeix el director del teatre.

En la seva ficció, Filippo es va allunyar del seu Nàpols natal per ubicar la història en una ciutat de províncies italiana, on el nou governador, De Caro (Carreras), es disposa a rebre les seves primeres visites. Accepta escoltar les penes d'Oreste Campese (Homar), director d'una troupe que ha perdut el seu teatret per un incendi. El comediant, àlter ego de De Filippo, invoca la seva ajuda i li demana que assisteixi a la seva funció perquè amb la seva presència demostri a la ciutadania la rellevància del seu art. El polític li donarà un cop de porta.

La trama derivarà en un joc d'equívocs i la confrontació entre realitat i ficció. Campese sortirà emportant-se per error la llista de visitants que el prefecte ha d'atendre i l'amenaçarà amb un ball de màscares: la seva família teatral usurpant les identitats reals. Així, pel despatx del nouvingut aniran desfilant un metge, una mestra, un rector... ¿Són els ciutadans de veritat o són els actors de Campese?

Notícies relacionades

«GRAN FESTA TEATRAL» / Homar presenta l'espectacle com «una gran festa teatral, tremendament divertida i paradigma del teatre popular, concebut perquè el públic disfruti i connecti». Un divertimento amb una hàbil càrrega reflexiva que afronta el pols entre Administració i art. «Era una obra molt especial per a l'autor perquè planteja per a què serveix el teatre, com el viuen els polítics, com ho fa el públic i com ho hem de fer nosaltres», anuncia el director i actor, que ha portat l'anàlisi sobre l'ofici i el seu caràcter efímer a la proposta escenogràfica. Els actors salten a un escenari nu, i l'escenografia es va construint a mesura que avança la representació. «L'essència del teatre és més d'actitud que de mitjans. No es necessiten grans desplegaments», addueix el protagonista de l'aplaudit monòleg Terra Baixa.

El que ha necessitat aquest muntatge, segons Joan Carreras, ha sigut un elenc «cohesionat» i una bona «dinàmica de grup». Albertí destaca el caràcter «autènticament polític» del text perquè «problematitza amb extrema lucidesa una de les claus més candents de la nostra societat: la versemblança. La capacitat de semblar real, sense que importi si ho és o no, una cosa que afecta l'essència de la nostra vida pública i política».